Quan es va firmar el pacte d'investidura entre el PSC i ERC per investir Salvador Illa com a president de la Generalitat, tota l'atenció es va centrar en el finançament singular. Semblava que aquell objectiu, imposat pels republicans, seria la gran fita de la legislatura. Però Illa no ha tingut intenció de col·locar el finançament en el centre del mandat perquè no és una cosa que li exigeixi la majoria dels seus votants. Això no significa que pugui permetre's el luxe d'incomplir el compromís amb els seus socis. De fet, el Govern està negociant amb la ministra d'Hisenda, reticent al model acordat amb ERC, però el president és conscient que el pacte no arribarà en els terminis previstos. D'aquí que, per a Illa, fora de vital importància fer un pas endavant a l'aeroport del Prat, una decisió de la que sí que va fer bandera durant el seu pas per l'oposició i que sintetitza d'alguna forma la seva proposta de govern.
Després de l'acord genèric d'investidura, s'havia de firmar abans del 30 de juny un pacte entre els executius central i català per concretar com serà el model de finançament singular que permetrà a Catalunya recaptar “progressivament” els tributs estatals. El primer, l'IRPF, que la Generalitat ha de començar a liquidar el 2026. Les negociacions entre la consellera d'Economia, Alicia Romero, i la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, no avancen prou ràpid com per complir amb aquella data, que en el Govern consideren que era massa ajustada. Serà un primer incompliment amb els republicans (encara que sí que s'és en procés d'engrossir sobrera personal l'Agència Tributària Catalana), encara que de moment no sembla que això vagi a trontollar la relació, ja que ells són presents en bastants de les reunions negociadores i són conscients de les dificultats.
Hi ha més qüestions pendents. El Govern de Pedro Sánchez està disposat a complir a temps amb un altre compromís establert amb ERC per abans del 30 de juny com és la constitució de l'empresa mixta Rodalies de Catalunya. La majoria accionarial serà estatal i no de la Generalitat com reclamava Esquerra, però al final els republicans han acceptat que l'empresa estigui sota el grup Renfe per evitar un conflicte amb els treballadors, que estaven en peu de guerra per considerar que perdien el seu dret a la mobilitat, entre d'altres. Els estatuts de l'empresa s'estan redactant i es pretén que la Generalitat pugui designar el president.
Totes aquestes demandes d'ERC no només responen a les condicions per investir a Illa, sinó que també interessen a Sánchez per mantenir el suport dels republicans en el Congrés. Però són, al cap i a la fi, exigències del programa d'Esquerra i no del socialista. A punt de complir l'any en la presidència, Illa necessitava una mesura que simbolitzés per on vol que discorri la legislatura, més enllà de les promeses de més inversió en habitatge, que responen a una necessitat imperiosa, però que requereixen de temps per materialitzar-se i que sempre resultaran insuficients. L'ampliació de l'aeroport permetia enviar un missatge polític clar.
Si tot discorre com es preveu, les obres, que inclouen allargar una pista, però també una nova terminal i la millora de les actuals instal·lacions, no començaran fins a d'aquí cinc anys. Però la decisió s'havia de prendre ja perquè està punt de començar a tramitar-se el pla director d'inversions d'Aena, que destinarà a aquest projecte una quantitat rècord de 3.200 milions d'euros. En cas de no haver anunciat el desbloqueig, el president corria el risc de caure en la mateixa falta d'ambició que es retreia al seu antecessor, Pere Aragonès, per part de sectors econòmics que acaben imposant el relat de la pèrdua de competitivitat de Catalunya, en especial respecte a Madrid.
De fet, el mateix Illa va utilitzar aquell argument contra l'anterior Govern, que acusava de perdre oportunitats per una excessiva indecisió per no molestar diferents col·lectius, siguin els ecologistes per l'aeroport o l'energia renovable o altres en el cas del Hard Rock de Tarragona. Durant els primers sis mesos al capdavant de la Generalitat, Illa va presentar com a principal actiu la normalització institucional després del procés, però aquell relat ja no dona gaire més de si.
L'oposició al projecte d'ampliació de l'aeroport és essencial per als comuns, que seran els que alcin més la veu, encara que sense estripar les cartes, ja que no estan en el seu millor moment de representativitat, pendents a més de resoldre lideratges de cara al pròxim cicle electoral. Els comuns esperen que la Comissió Europea freni l'ampliació per afectar zones de valor ecològic, encara que en el Govern asseguren que les compensacions previstes esquivaran aquell obstacle.
Per part d'ERC, el relleu al capdavant del partit ha suavitzat les arestes en aquest terreny. Aragonès sí va fer de l'ampliació de l'aeroport una línia vermella després de l'enfrontament que va tenir amb el seu vicepresident, Jordi Puigneró, de Junts, que va arribar a un acord per desbloquejar-lo amb el Govern central i va ser desautoritzat. Oriol Junqueras no posa l'accent en l'ampliació i els seus efectes ecològics, sinó en la “governança”. ERC demana la gestió catalana de l'aeroport. És una cosa a què Illa no es va referir en la seva presentació d'aquesta setmana.
El compromís més difícil de pair per a Sánchez és el del finançament singular, a més de l'amnistia
Els republicans creuen que es pot aconseguir que la Generalitat sigui “determinant” en les decisions sobre inversió, rutes aèries, etc. Esa és la paraula que apareix en l'acord entre els dos partits. És cert que es va evitar el terme “vinculant” i que l'elegit no té conseqüències jurídiques. Poden ser consultives, per exemple. Però la dificultat per liderar des de Catalunya la governança de l'aeroport és total, ja que es tracta d'una empresa privatitzada que cotitza a la borsa i de la qual no pot esqueixar-se una part de la gestió. S'està negociant la creació d'una entitat catalana l'opinió de la qual es tingui en compte, però veurem en què queda. Junts, que al seu dia posava l'accent a l'ampliació de l'aeroport, ara la situa en el traspàs de la gestió integral. Pot permetre's esa posición perquè no és necessari el seu vot para tirar endavant el projecte.
De tots aquests compromisos, el més difícil de pair per a Sánchez és el del finançament singular, així que no és estrany que no hagi forçat la màquina perquè la seva ministra d'Hisenda accelerés un acord amb la Generalitat abans de final de mes. Abans de l'estiu s'espera la sentència que previsiblement avalarà l'amnistia, reclamada tant per ERC com per Junts, per la qual cosa en la Moncloa consideren que la relació amb els socis independentistes catalans ja estarà prou greixada de cara al pròxim curs polític.
