Fa uns mesos em va trucar una professora de l’escola d’adults El Clot per dir-me que havia triat una novel·la meva per llegir amb els alumnes a l’assignatura de llengua catalana i em va demanar si voldria anar a la classe un cop l’haguessin treballat. Primer de tot em va preguntar si sabia què era una escola d’adults i vaig haver de confessar que no gaire. Me’n va fer cinc cèntims.
Imatge d'una escola d'adults
Tot i que es tracta d’un ensenyament oficial, aquests centres són els grans desconeguts. En diuen escoles de segones oportunitats perquè hi assisteixen persones que no han trobat el moment d’acabar l’ESO, d’altres que no han encaixat enlloc, gent vinguda d’altres països sense estudis o amb els estudis fets, però, com que les convalidacions triguen tant, de vegades acaben abans tornant a estudiar. Aquí obtenen el graduat en Educació Secundària, títol que els demanen per accedir a una feina o per seguir formant-se. També hi imparteixen idiomes, informàtica...
Enguany han tancat l’aixeta i no hi ha Literapolis; ara bé, hi ha professores que no s’arronsen
Fins al curs passat el CFA El Clot participava al projecte Literapolis. D’una llista triaven una novel·la que es desenvolupava a Barcelona, la llegien i en una aplicació a mode de geolocalitzador hi introduïen informació que extreien del llibre per finalment fer una gimcana per la ciutat en concurs amb altres escoles de les convencionals. Els del Clot havien guanyat unes quantes edicions. I, com que són gent amb empenta, a banda de la ruta creaven un joc de Trivial amb preguntes sobre el llibre.
Lee tambiénSom els de la ‘tote bag’
Enguany, les institucions implicades –Consorci de Biblioteques, Icub i Consorci d’Educació– han tancat l’aixeta i no hi ha Literapolis. Ara bé, hi ha professores que no s’arronsen i, sense llista de propostes, busquen una novel·la que passi a Barcelona i la llegeixen amb els alumnes. Abans, formant part del projecte, rebien els llibres gratuïts o bé en préstec de la biblioteca. Ara s’han hagut d’espavilar. També els posaven en contacte amb els autors. Ara, igualment, s’han hagut d’espavilar.
Fa uns dies vaig anar a l’escola del Clot i durant més d’una hora em van cosir a preguntes sobre la novel·la i el procés creatiu. En van sortir més de les que s’havien preparat. No hi va haver ni un minut de silenci entre els comentaris d’alumnes i professores. I en acabar em van lliurar una capsa de Trivial tunejada amb la coberta del llibre, amb tots els elements necessaris per jugar-hi i un bon feix de preguntes inspirades en la novel·la. Sense suport ni pressupost però amb moltes ganes i implicació.
Cal que recordem a les institucions que no s’ha de fiar tot al voluntarisme del professorat? Els del Clot s’han quedat sense ruta literària, però han seguit construint el Trivial. M’hi jugo un pèsol que aquest any també haurien guanyat la gimcana.
