El ja clàssic llibre de Daron Acemoglu i James Robinson Why nations fail destaca la importància de les institucions per al desenvolupament social i econòmic de les nacions. El president de la primera potència mundial està tensant al màxim les del seu país, posant a prova el mitificat sistema de checks and balances (contrapesos) que ha caracteritzat la democràcia nord-americana i l’ha erigit com a model per al món. Una a una van saltant les barreres constitucionals.
La regla de la democràcia més elemental, que consisteix a reconèixer la victòria del candidat guanyador, ja es va triturar fa quatre anys. I, sabent-ho, els nord-americans l’han tornat a elegir. Així que els seus atacs sistemàtics a l’habeas corpus, la llibertat d’expressió, la separació de poders i la independència dels jutges són la crònica d’una mort anunciada. El més recent l’està perpetrant amb la utilització de l’exèrcit per a les seves finalitats polítiques en contra de l’estat de Califòrnia.
El federalisme és potser l’element configurador per antonomàsia del sistema polític nord-americà. El nom i la bandera així ho reflecteixen. Vladímir Putin va reformar la Constitució per eliminar l’elecció directa de governadors estatals. Trump voldria fer el mateix. Com que no ho podrà fer, crearà situacions d’excepció que retallin l’autonomia dels estats governats per demòcrates. Amb això no farà més gran el seu país, sinó més inestable i polaritzat. Però el seu assetjament als pilars de la democràcia liberal dona ales als qui s’ abanderen de la seva agenda extremista. La victòria recent del candidat de Dret i Justícia en les eleccions presidencials poloneses es pot llegir en aquesta clau. També contribueix al reforçament dels partits d’extrema dreta a tot Europa, opció que ja és la preferida entre els joves del nostre país.
Per això resulta especialment preocupant que també a Espanya les institucions es vegin sotmeses a un qüestionament sistemàtic. No ens trobem en un escenari equiparable al dels Estats Units. Però vivim una legislatura d’excepció, que va començar amb l’aprovació de la llei d’Amnistia, l’aplicació de la qual enfronta el poder judicial amb l’executiu i probablement amb el Tribunal Constitucional. Al mateix temps, el fiscal general de l’Estat està a punt de ser processat pel Tribunal Suprem després d’una instrucció controvertida. I gent molt propera al president, al banc dels acusats. Situacions insòlites sense precedents.
Per resistir el gran embat contra la democràcia no n’hi ha prou amb demonitzar la ultradreta
Mentrestant, el Govern espanyol no ha tingut el suport per aprovar els pressupostos generals de l’ Estat. Alguns membres del Govern han suggerit que això entra dins de la normalitat constitucional. No és així. Que la Constitució prevegi la pròrroga no suposa complir el mandat constitucional, ja que l’article 134.3 n’ordena la presentació anual perquè les Corts els aprovin.
Així ho han considerat els governs successius del nostre país des de l’adveniment de la democràcia. Cada any s’han anat aprovant, i quan això no ha estat possible, s’ha considerat necessari convocar eleccions. D’aquesta manera ho va entendre el mateix Pedro Sánchez en finalitzar el 2018. Voler governar tota la legislatura sense aprovar pressupostos és un altre símptoma greu del deteriorament institucional en què estem instal·lats.
Lee tambiénImmigració: mites i realitats
El PSOE, en primer lloc, com partit de govern i el PP com a oposició són els màxims responsables d’evitar que el nostre país entri en un camí de qüestionament general del sistema polític. Europa s’està convertint en una illa de llibertat en un món dominat per l’autoritarisme. Els estats i la Unió Europea han de resistir l’embat formidable contra la democràcia. Per això no n’hi ha prou amb demonitzar la ultradreta.
A Espanya el Govern ha de posar fre a l’escalada de tensió, acordant amb l’oposició unes bases mínimes de coexistència.I al mateix temps que dona senyals inequívocs de tolerància zero davant la corrupció, buscar els consensos necessaris per a l’aprovació dels pressupostos del 2026. Si no aconsegueix les dues coses, ha de convocar eleccions, sense esperar que l’esgotament d’aquesta legislatura deixi les institucions exhaustes.