Josep i Carmen són els noms ficticis d’una parella amb la qual se sentiran identificats molts lectors. Els nostres protagonistes baixen caminant cada dia des de la plaça Kennedy fins al centre de Barcelona. El metge els ha recomanat caminar, i en Josep, de 71 anys, i la Carmen, de 70, li fan cas. Baixen per Balmes fins a la Diagonal, giren a l’esquerra fins a passeig de Gràcia i, esquivant turistes, arriben a Consell de Cent.
En aquest pretès eix verd ple de cotxes, furgonetes i amb un continu i perillós flux de bicicletes i patinets, la parella pren un cafè. És l’hora de tornar a casa, però avui les forces fallen i cal pujar al V13. S’han deixat la T-Familiar a casa i han de pagar el bitllet: 2,65€ + 2,65€. 5,30€. I una vegada més emergeix el mateix tema. Si en Josep i la Carmen visquessin al barri madrileny de Malasaña i no volguessin tornar a casa caminant pels bulevards (Alonso Martínez, Bilbao, San Bernardo i Argüelles), pujarien de franc a l’autobús amb la seva targeta de la Comunitat de Madrid.
A començaments d’aquest any, en aquest espai es va publicar l’article “ Transport gratuït +65”. En aquella peça es posava en relleu el fet que a la Comunitat de Madrid els més grans de 65 anys no paguen transport públic. Zero. Un simple article no ha de desencadenar els mecanismes del Govern autonòmic, però sí que té la possibilitat de generar opinions i constatar, primer, que la gratuïtat del transport +65 a Catalunya és una necessitat ciutadana, i, segon, que el tema no és a l’agenda dels nostres governants.
Catalunya hauria d’oferir els mateixos avantatges socials que Madrid
En un moment en què la càrrega impositiva a Catalunya és de les més altes d’Europa, i que la nostra població de +65 arriba al 19% del total, s’observa que els polítics del discurs de les ciutats verdes, sostenibles i més humanes s’obliden de la gratuïtat del transport +65.
Lee tambiénMujica i Arantxa
Catalunya hauria d’oferir els mateixos avantatges socials que Madrid. Simple. Què passaria? Que la situació no podria sostenir-se i que s’hauria de pensar en una redistribució més equitativa dels recursos? Bé, fem-ho. Tothom igual.
La comunitat catalana +65, composta per persones de la generació grandiosa (1915-1925), la generació silenciosa (1926-1945) i els boomers (1946-1964), ha passat per moltes penúries, ha treballat l’indicible i ha pagat molts impostos. No seria sobrer que el president Illa posés fi a aquesta discriminació i gestionés la gratuïtat tan necessària. I perdó per la insistència.