Quedava per explicar la història de La noia de Hawaii que els vaig prometre després de parlar amb Dionís i Toni Olivé, guitarra i baix del grup Melodrama que l’any 1979 i 1980 van acompanyar Sisa en una gira per Espanya, on en van viure de tots colors. És una cançó que m’encanta. Es va publicar per primera vegada al disc doble La catedral , el 1977, a la cara B, després d’una altra cançó fantàstica, Tres cavalls , del Sisa més psicoanalític: el cavall símbol del desig que va galopant per un món imaginari, que és la plataforma d’uns cavallitos mentals. Doncs bé, s’acaba Tres cavalls i engega La noia de Hawaii amb un aire melangiós i estrany, com d’anunci de condicionador Sunsilk, tocat amb pedal steel, aquella guitarra plana, amb palanquetes que canvien el to de les cordes. Sisa és un gran poeta i la cançó està plena d’imatges brillants. Un dels moments que m’agraden més és quan li diu a la noia que omple el firmament d’aire condicionat. Caram, quina floreta! Que, amb el canvi climàtic, no passarà mai de moda. Però és que la noia no omple d’aire condicionat la cambra on s’estan, el bar La Enagua ni la Diagonal amb les seves palmeres. Omple d’aire condicionat el firmament! Sisa és un Petrarca del Poble Sec.
Sisa i alguns components de Melodrama s'afanyen a llepar els gelats abans d'un concert a Torrent, al País Valencià, el 1979
En el disc Sisa & Melodrama –del 1979, l’acaba de reeditar Satélite K– en van gravar una segona versió totalment diferent i tan bona com la primera, però en lloc de ser una cançó enyoradissa i dolça sobre una noia de mira’m i no em toquis que se’n va, és una cançó de terror. Quina idea excel·lent. La noia de Hawaii es transforma en una Transilvània girl. En lloc del pedal steel la música imita els ritmes robòtics, amb la línia de baix repetitiva dels Devo. Un dels versos estrella és: “aquesta noia dels ulls grocs / quina fortor que sento quan la tinc a prop”. Si que ha canviat la cosa! Quan sents les dues versions una darrera l’altra veus que hi ha algunes simetries. A la versió hawaiana diu que la noia ja no té llet i ja no té sang: s’ha desmaterialitzat. A la versió transilvànica: “escup la llet, es beu la sang”: és un vampiru , que diria en Sisa.
Sisa i els Melodrama, en plena actuació a Torrent, al País Valencià, el 1979
És que la noia omple d’aire condicionat el firmament! Sisa és un Petrarca del Poble Sec
Vaig preguntar a Dionís i Toni Olivé com va sortir aquesta segona versió i em van explicar la història següent. Havien d’actuar a Roses i hi va haver un embolic amb l’horari. Hi van anar pensant que el concert era a la tarda, va ser a la nit, i es van passar molta estona esperant en un bar. Normalment, els agradava discutir el repertori del dia. En Sisa no volia tocar mai La noia de Hawaii . En Dionís sospita que estava dedicada a un ligue i com que la cosa havia acabat malament –de fet, la cançó ja parla d’una noia inaccessible– no li donava la gana de recordar el “chagrin d’amour in to my corazón”. Com que tenien temps van decidir destrossar la cançó, cadascun deia un vers i després en Sisa va acabar d’arrodonir-la. Meravelles del despit.