L’ex primer ministre italià
Mario Draghi, l’home que quan estava al capdavant del Banc Central Europeu (BCE) va evitar la desintegració de l’euro en plena crisi financera dient que faria el que fos “necessari” per salvar-lo, ha estat guardonat amb el premi Princesa d’ Astúries de Cooperació Internacional 2025.
En la resolució, que es va fer pública ahir a Oviedo, el jurat hi destaca el ferm compromís del polític i economista “amb els valors fonamentals i el progrés de la Unió Europea”, com també la seva feina en la promoció del multilateralisme i la cooperació entre estats. “Símbol d’una Europa unida, lliure, forta i solidària, [Draghi] ha defensat amb independència i visió de llarg termini el creixement i la millora de la competitivitat”, afirma el jurat, presidit per Gustavo Suárez Pertierra, exministre espanyol d’ Educació i de Defensa.
L’economista i ex primer ministre italià va salvar l’euro durant la pitjor crisi financera de la UE
Nascut a Roma el 1947,
Draghi porta l’economia a la sang: el seu pare, originari del Vèneto, era un destacat banquer –la seva mare, farmacèutica–. Quan encara adolescent, Draghi va quedar orfe, però això no li va impedir de dotar-se d’una sòlida formació acadèmica: es va llicenciar a la Universitat de la Sapienza de la seva ciutat natal, on va ser deixeble d’un dels economistes més respectats d’ Itàlia, Federico Caffè, i després es va doctorar al prestigiós Institut de Tecnologia de Massachusetts. Aquest bagatge li va obrir les portes d’algunes de les millors universitats italianes –Trento, Pàdua, Venècia i Florència–, en què va exercir la docència.
La carrera de Draghi va fer un gir el 1985, quan va ser nomenat director executiu del Banc Mundial, càrrec que va exercir fins al 1990. La seva fama de tecnòcrata eficient va augmentar després de passar pel Tresor italià, de què va ser director entre el 1991 i el 2001, durant deu governs de diferents tendències, i en què va aplicar un receptari neoliberal.
Després d’una temporada al sector privat com a vicepresident per a Europa de Goldman Sachs, el 2005 va ser nomenat governador del Banc d’ Itàlia, càrrec que va ocupar fins al 2011, quan va arribar a la presidència del BCE per substituir Jean-Claude Trichet. Va ser durant aquesta etapa quan es va fonamentar la seva llegenda: les mesures que va prendre durant la gran crisi financera, com ara les baixades de tipus, la compra de deute i les injeccions de liquiditat, van ser fonamentals per salvar l’eurozona en el pitjor moment de la seva història. Mario Draghi es va convertir en Super Mario .
En canvi, el que va arribar després és de record ingrat:
el 2011, coincidint amb un període de màxima inestabilitat, el president de la República Italiana, Sergio Mattarella, li va encarregar la formació d’un govern d’unitat nacional de perfil tècnic. Draghi va acceptar el repte i va ser primer minis-
tre, però va acabar renunciant al cap d’un any.
Malgrat aquesta sortida accidentada, Itàlia no s’oblida de Draghi: el seu nom fa temps que sona amb força com un dels candidats a substituir Sergio Mattarella quan acabi el mandat. Així mateix, Draghi continua sent una veu respectada –i escoltada– a Europa: l’any passat va presentar un informe a petició de la Co´
missió Europea en què assenyalava el camí que calia seguir
per tal d’arribar a una UE més
competitiva.
La seva recepta: més inversió en R+D per reduir la bretxa tecnològica amb els Estats Units i la Xina, un pla conjunt de descarbonització i l’enfortiment de la seguretat sense dependències de tercers. Un full de ruta que sembla que està fet a mida per a l’època actual d’inestabilitat global i que evidencia el caràcter visionari de Mario Draghi.
L’acte de lliurament dels
premis Princesa d’ Astúries
se celebrarà a l’agost en una
cerimònia presidida pels
reis d’ Espanya, acompanyats de la princesa d’ Astúries i la
Infanta.
