Durant molts anys es va dir que la política catalana era un oasi, on la majoria dels dirigents dels diferents partits mantenien un excel·lent tracte personal més enllà de les seves lògiques discrepàncies. Hi havia des d’una tertúlia de futbol a TVE, La barberia , a la qual anaven representants del PP, CiU, PSC i Iniciativa per Catalunya, fins a una cita obligada de diputats de tots els partits que es reunien per cantar nadales al Parlament. Tot allò se’n va anar en orris durant el procés i avui, malgrat la recuperació d’un clima més tranquil, aquella camaraderia no ha tornat i, segurament, ja no tornarà. En els anys més durs, molts polítics d’una banda es negaven a assistir a actes si havien de coincidir amb dirigents de l’altra i viceversa. Això, almenys, s’ha recuperat a Catalunya.
A Madrid no hi havia hagut mai problemes d’aquesta mena. La gent anava a les festes o actes socials sense preguntar si hi assistiria tal ministre o tal polític. Avui ja no és així. La polarització existent en la vida política espanyola està arribant a uns nivells de crispació poc coneguts, com es va veure ahir en la sessió de control al Congrés. Pedro Sánchez i Alberto Núñez Feijóo es van tirar els casos de corrupció pel cap l’un a l’altre d’una manera molt poc edificant. L’“i tu més” no crec que beneficiï cap dels dos grans partits, sinó que alimenta un vot antisistema, i el gran beneficiat, com pronostiquen totes les enquestes, és Vox.
El cas Cerdán (ja no s’hi val parlar de Koldo García o José Luis Ábalos) ha obert un esvoranc als peus de Sánchez i, com escrivíem ahir, serà molt difícil per a l’Executiu caminar a cegues en aquesta legislatura. Ahir van transcendir nous detalls de les activitats de la trama i la implicació directa de Santos Cerdán com a accionista d’una de les empreses beneficiades. Ja no estem només davant la prova dels àudios de Koldo.
Intentar capejar el temporal amb l’argument que el PP és més corrupte no sembla que sigui la millor estratègia. L’escàndol de Cerdán és molt gros, però molt pitjor és no saber-lo administrar bé.
