Cinquanta-dos dies després de la gran apagada, que va deixar a les fosques Espanya i Portugal el 28 d’abril, i quaranta-cinc dies abans de l’arribada d’agost, data límit fixada pel Govern central per exposar les causes de la caiguda, es va presentar dimarts l’informe oficial al respecte, després de ser ratificat pel Consell de Seguretat Nacional i pel Consell de Ministres.
La principal conclusió de l’informe, que salomònicament reparteix culpes entre Red Eléctrica de España ( REE), amb un 20% de participació pública, i les grans companyies privades, és que l’apagada es va deure a “múltiples factors”, embastats en una seqüència que es va iniciar amb deficiències de programació i oscil·lació de tensions a la xarxa, va continuar amb desconnexions de plantes i pèrdues de generació, va acumular intents de control fallits i va abocar finalment al col·lapse del sistema elèctric. La segona gran conclusió és que la caiguda del subministrament no es va deure en cap cas a un ciberatac, és a dir, a un factor aliè al sistema, així queda descartada una teoria apuntada al seu dia per REE i molt comentada després de l’apagada.
Aquestes dues conclusions són importants, però no ens aclareixen tot el que voldríem saber. I no només perquè l’argot relacionat amb el subministrament elèctric sigui inintel·ligible per a molts espanyols, sinó també perquè a l’informe presentat per Sara Aagesen, vicepresidenta tercera del Govern i ministra per a la Transició Ecològica, després del Consell de Ministres de dimarts, hi havia omissions notables.
Per exemple, en matèria de noms propis. No es deia a l’informe, de 182 pàgines, quines van ser les instal·lacions que havien d’absorbir la tensió el 28 d’abril i no van funcionar degudament, ni quina va ser la central que el dia abans va anunciar que no estaria operativa el 28, o qui va prendre la decisió de no rellevar-la, o quines van ser les companyies elèctriques propietàries de les instal·lacions que havien d’haver funcionat d’una altra manera per evitar el “zero elèctric”. El Govern ho atribueix al fet que va haver de signar contractes de confidencialitat per poder accedir a les dades de les empreses.
La vicepresidenta Aagesen presenta un informe que reparteix culpes entre la REE i les elèctriques
És fàcil entendre que travessem un període de grans canvis en el sistema de generació i consum energètics, que unes fonts més convencionals es debaten entre una prolongació del seu cicle o la seva extinció, i que les renovables semblen una aposta de futur clara i, malgrat això, presenten de moment problemes d’integració en un sistema que pateix els desajustos propis de tota fase de transformació.
Però l’Executiu i les grans companyies elèctriques han d’entendre també que la seva prioritat absoluta és ara treballar i invertir tots els recursos necessaris perquè el sistema elèctric millori dia a dia i perquè no pugui repetir-se un episodi com el del 28 d’abril. Per això és imprescindible arribar al fons de la investigació, dirimir responsabilitats i actuar amb plena transparència, que no pot hipotecar-se pel simple fet que les companyies hagin sol·licitat expressament no aparèixer esmentades, adduint raons de confidencialitat i legals. La justícia i la Comissió Nacional del Mercat i la Competència tindran tard o d’hora la seva paraula en aquest assumpte. L’opacitat, ni tan sols parcial, no és una opció possible.
A l’informe, que Aagesen va definir com “eina d’anàlisi i acció per identificar les millores per fer”, es qualifiquen algunes desconnexions com “indegudes”, es parla d’errors de càlcul i de fallades en l’operativa. Naturalment, si es pretén que aquesta eina sigui útil, caldrà conèixer tots els detalls del que va passar i saber a qui s’han d’atribuir, ja siguin agents privats o públics.
Una altra de les conclusions de l’informe, particularment rellevant, és el reconeixement de la necessitat de renovar la normativa d’operació. Dit en altres paraules, en una conjuntura en què les fonts energètiques, com s’indicava més amunt, són nombroses i diverses, i en la qual el seu acoblament exempt de desequilibris perjudicials és més dificultós que no pas amb una font única i programable, és urgent establir les condicions perquè tal diversitat no es converteixi en un element perillós.
L’estudi evita mencionar els operadors implicats en la caiguda elèctrica del 28 d’abril
El cas reclama tota la claredat que sigui possible sobre el que va succeir, i en aquest sentit pot ser interessant el que aporti un altre informe, el de Brussel·les, qui sap si més complet, que s’espera per a finals d’octubre. Mentrestant, s’espera amb expectació el reial decret amb mesures de millora preparat pel Govern espanyol perquè no es repeteixi l’apagada del 28 d’abril.