El prestigi va correspondre primer a les campanes i després va passar als rellotges. Em refereixo als mecànics, no pas els de sol, fruit d’un enginy superior.
La gran esfera blanca va ser situada a dalt, fossin edificis o fossin torres, amb l’ambició d’oferir la informació visual a com més ciutadans millor.
El seu protagonisme va guanyar tanta popularitat que aviat va generar un anecdotari d’allò més divers
Un rellotge amb molta història, i de variat signe, va ser el que va culminar la molt alta torre aixecada entre 1862 i 1864 al centre tan representatiu i simbòlic de la plaça de la Vila de Gràcia. La va projectar l’arquitecte municipal Antoni Rovira i Trias i el rellotge va anar a càrrec de l’especialista suís de renom, aquí establert, Albert Billeter.
Es van instal·lar quatre esferes iguals a fi de ser ben
visibles des de tots els angles de la vila. Ben aviat havia de merèixer gran estimació i protagonisme pel repic de les campanes quan va convocar l’aixecament popular del 1870.
La torre del rellotge deGràcia, una fita
No falten històries i també curiositats sorgides al voltant d’aquesta presència simbòlica i vistosa, com les següents.
Barcelona va tenir, i conserva, el que va ser el rellotge més gran del món. És tot estructura, sense esfera ni agulles. Des del 1597 fins al 1864 va complir amb excel·lència la missió de transmetre a la campana la proclamació horària. La joia és atresorada pel Museu d’Història de la Ciutat.
El 1894 corria la veu sobre les tres coses que obligaven el ciutadà a ficar-se la mà a la butxaca: el fred, el cobrador del tramvia i el rellotge de l’ Acadèmia de Ciències (Rambla, 115) pel rètol: “hora oficial”.
Uns anys després es va polemitzar sobre l’exigència o no d’implantar el rellotge de 24 hores. La innovadora frase “arribar a tres quarts de quinze” era sinònim de tardança. L’eixerit rellotger Trilla, amb botiga a la Rambla, va instal·lar en plena façana dos rellotges enormes per a cada opció. Sentit comercial, no pas partidista.
El banquer Arnús va instal·lar el 1864 la seva empresa en un carreró que va batejar com a “ Passatge del Rellotge”, amb informació afegida: les hores de grans capitals, els dies del mes i les fases de la Lluna.
Els distrets trepitgen el rellotge lluminós estirat per la banca Rosés a la vorera de Via Laietana, 69.
A finals del segle XX els tres rellotges gegants de la plaça Catalunya no solien marcar la mateixa hora.