La volta catalana neix en un moment, finals del segle XIX, en què les fàbriques requerien molt espai entre pilars. La construcció no necessita cintres ni bigues de fusta, tan amigues del foc, un element que casava i casa molt malament amb la indústria. Fer de la necessitat virtut va ser el gran èxit de Rafael Guastavino ( València, 1842 - Baltimore, 1908), el genial mestre d’obres format a Barcelona que, emigrat per la dissort personal als Estats Units, va quedar sorprès pels grans incendis de Chicago (1871) i Boston (1872). Va travessar l’ Atlàntic en el moment ideal, el 1881, i va patentar la volta tapiada ignífuga. L’invent de la volta catalana encara és un element cardinal de l’arquitectura, fins al punt que serà una de les peces destacades de la capitalitat mundial de l’arquitectura del 2026 a Barcelona.
Tindrà lloc al recinte de Llars Mundet, on està previst instal·lar La Volta, un immens homenatge de gairebé 300 m2a aquesta tècnica que serà, a més, un refugi climàtic que ja quedarà a la ciutat per sempre.
El projecte La Volta s’emmarca dins de la capitalitat mundial de l’arquitectura de Barcelona el 2026
La Volta, que es va presentar ahir en societat, és un projecte liderat per la demarcació de Barcelona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya. Les obres començaran ara i estaran a punt al desembre. Sandra Bestraten, presidenta dels arquitectes de la capital catalana, explicava ahir que l’estructura, de 12x24 metres, pretén ser “una aliança entre tots els actors que intervenen en el món de l’arquitectura i la construcció”. Serà, de fet, una joint venture que homenatja l’essència de l’art vertical: algú projecta i pensa, d’altres ideen i adapten els materials i un tercer s’encarrega d’executar l’obra. Així doncs, als arquitectes s’hi han unit la Diputació de Barcelona, l’ Institut Escola del Treball, la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació, l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona i la càtedra de Ceràmica LITEIS de la Universitat Internacional de Catalunya.
La gran volta s’instal·larà al costat de la plaça d’ Anna Gironella, a la part alta del recinte, a quatre passes de Collserola. També aquí hi ha l’entrada al Palau de les Heures. La idea és que es converteixi en una nova zona d’ombra i descans tant per a estudiants com per a veïns, i la construcció es farà amb ceràmica i plaques fotovoltaiques. Tot, sota els preceptes del teixit Flexbrick, que consisteix en peces ceràmiques tramades sobre una malla metàl·lica d’acer inoxidable. Serà, va definir Bestraten, una “geometria molt complexa amb sis pilars voladissos de cinc metres d’ alçària que permetran portar aquest sistema a un avenç estructural mai vist fins ara”.
Barcelona va ser nomenada capital mundial de l’arquitectura el juliol del 2021 després de vèncer la candidatura de Pequín. La ciutat acollirà, a més, el 29è congrés de la Unió Internacional d’ Arquitectes, que se celebra cada tres anys. Entre el 28 de juny i el 2 de juliol de l’any que ve, els principals experts xerraran sobre els edificis que han de venir; sobre les ciutats que estan per caure.