El rendiment marcarà el que es digui en el futur sobre el fitxatge de Joan Garcia pel FC Barcelona. Però pel que fa a estratègia de mercat i des del punt de vista blaugrana l’operació liderada per Deco ha resultat impecable. Hi havia una oportunitat d’adquirir a un preu assumible un porter jove, amb condicions, amb coneixement de la Lliga i que s’avé per edat i pel que fa a inquietuds esportives amb el gruix d’un vestidor en ple creixement. Des de tots aquests paràmetres Joan Garcia encaixa i el Barça no va dubtar a provar de seduir-lo. Li ha ofert un salari que multiplica gairebé per deu el que percebia a l’Espanyol i sobretot li ha plantejat un projecte en què es compta amb ell com a primer porter des d’aquesta mateixa temporada. La de porter és una demarcació tan específica que requereix un tracte especial i, sobretot, tenir una mirada llarga per anticipar-se als problemes que puguin sorgir.
Quan es va lesionar Ter Stegen van saltar totes les alarmes. No es confiava excessivament en Iñaki Peña, com més endavant es va demostrar, i el club va haver de recórrer a un porter jubilat per cobrir-se. Ara el Barça opta pel contrari, per contractar un porter d’ampli recorregut. Va ser el que va fer Andoni Zubizarreta el 2014 quan va anar a Alemanya per captar un Ter Stegen llavors desconegut per al gran públic. Onze anys més tard es pot dir sense embuts que va resultar un superb encert del director esportiu de l’època. Ha tingut temporades molt bones i d’altres de no tan brillants, però en línies generals les prestacions de l’alemany han rendibilitzat amb escreix els 12 milions que va desemborsar el Barcelona per treure’l del Borussia Mönchengladbach. Passi el que passi amb Ter Stegen s’ha guanyat a pols un lloc com a porter de relleu en la història del club. Ell ha de decidir si es queda i lluita per un lloc, tot i que partirà amb desavantatge segons el full de ruta marcat per Deco i Hansi Flick, o la si se’n va a un altre equip que li garanteixi la titularitat en una temporada que acaba amb el Mundial 2026. No és una decisió fàcil de prendre, i més tenint en compte que els seus emoluments a Barcelona difícilment els ingressarà en un altre equip.
L’obligació d’una direcció esportiva és pensar en l’avui, però també en el demà
Ter Stegen no ha estat mai, ni en els seus primers anys, un suplent fàcil de gestionar. De fet, la seva impaciència a voler tornar després de la lesió va ser una qüestió que no va agradar ni al cos tècnic ni a la direcció esportiva. Però això són més tràfecs del dia a dia que l’entrenador, si cal, haurà de gestionar. L’obligació d’una secretaria tècnica, en aquest cas de Deco, és la de pensar en l’avui però també en el demà, i si por ser, en el demà passat. Amb Joan Garcia això s’ha fet.
