El ventilador

Podria semblar el títol de la cançó de l’estiu, però el ventilador és el que PP i Podem han decidit activar a màxima potència. Un ventilador amb què volen tacar el Govern espanyol, però que amb el corrent d’aire de l’antipolítica els empastifarà a ells també. Mireu, si algun problema tenim a Espanya és la desafecció creixent dels joves, entre els quals arrelen cada vegada més l’individualisme i les opcions antisistema.

Llegia en aquestes pàgines un reportatge sobre la insubmissió fiscal precoç: com youtubers famosos defensen sense rubor l’escapisme fiscal, malgrat que ells són fills d’un sistema del benestar que va donar educació i pensions als seus avis. És veritat que, en un context de precarietat laboral i dificultat per emancipar-se, la sensació de pertinença a la comunitat es dilueix i encoratja el nihilisme. I les malifetes i la sordi­desa del trio Cerdán-Ábalos-García contribueixen ben poc a valorar la cosa pública. Ara bé, els beneficiaris de la pinça PP-Podem, versió 2.0 de la que van protagonitzar Aznar i Julio Anguita, no seran aquests partits, sinó l’extrema dreta de Vox i Alvise.

En política un dels pitjors defectes és el tacticisme i la miopia. Això­ és no preveure els efectes a llarg termini de les decisions d’avui. El PP assetja el Govern espanyol perquè dissolgui la legislatura i vol erigir-se en el paladí de les mans netes. Però és el primer partit condemnat per corrupció a Espanya, artífex de la pestilent operació Catalunya i amb el president valencià, com a mínim, negligent durant la catàstrofe de la dana­. La seva estratègia de pola­rització sense treva els farà encara més captius de Vox, a qui fan la feina bruta.

Per la seva banda, és increïble veure com Podem, amb l’obsessió per afeblir Sumar, vol tombar el Govern progressista i entregar Espanya a l’extrema dreta, deixant en la irregularitat milions d’immigrants o afavorint la desregulació del mercat de l’habitatge.

Podem hauria d’acceptar que elles mateixes ja són establishment: van governar Espanya. Alimentar el monstre de l’antipolítica amb el “tots són iguals” només beneficiarà els ultres. Al seu moment van anomenar govern Frankenstein el liderat per Sánchez. Però el que sembla fruit de la inventiva de Mary Shelley és la parella Belarra-Feijóo.