El Macarenagate
El pati digital
La tercera guerra mundial arriba -una altra vegada- i a Sevilla se les tenen per unes pestanyes. La restauració de la imatge de la Macarena ha provocat més indignació digital a Espanya que el “triangle tòxic” que formen, en paraules del Govern central, Santos Cerdán, José Luis Ábalos i Koldo García. El tòpic de l'andalús amb sentit de l'humor queda aniquilat quan el que es toca és la imatgeria religiosa. I la Macarena, és molta Macarena. El desastre de la restauració radiografiat a les xarxes sembla el resultat casolà dels tutorials de maquillatge “foxy eyes” que inunden TikTok.
Imatge de la Macarena abans de la restauració; al centre, amb les polèmiques pestanyes; i, a la dreta, el resultat final
La marededéu va sortir del temple per sotmetre-la a anàlisis radiològiques, un TAC, i anàlisis de policromies sense una sola llista d'espera. L'objectiu era eliminar brutícia superficial derivada de l'exposició pública de la imatge i tornar els colors a un estat més semblant a l'original. Però la intervenció, dirigida per l'especialista Francisco Arquillo Torres i l'equip mèdic habitual de la talla, ha provocat un enrenou sense precedents entre devots i usuaris de les xarxes socials.
“On és la verge?”, “aquests no són els seus ulls”, “ja no és la Macarena, és Victoria Federica!”, “no es pot jugar a les barbies amb la Mare de Déu”, censuren a X. “A veure, al capdavall és una escultura, i com a tal té aquest valor, però és que miro aquestes pestanyes i em venen unes ganes boges de transvestir-me… Sisplau, ni Ru Paul no ha vist estructures similars sobre els seus ulls...”.
Protestes aïrades al temple i profunds retrets a les xarxes: “La Macarena ja no plora, no perquè li hagi marxat el dolor, sinó perquè l'hi han arrencat. El seu rostre, abans poema de fe i desconsol, avui és màscara sense ànima. I Sevilla, òrfena, busca als seus ulls una pena que ja no li pertany”, escriu @joselinkk.
Els devots catalans són una mica més pragmàtics. La talla de la Mare de Déu de Montserrat, del segle XII, era blanca, però la fusta d'àlber es va anar enfosquint amb els anys, l'encens, les espelmes i l'alè dels pelegrins. Al segle XVI es va prendre una decisió radical: es va repintar de l'actual color castany fosc. I sent Moreneta va ser proclamada patrona de Catalunya el 1881 pel papa Lleó XIII.
La restauració de l'Esperança Macarena, una talla anònima de segle XVII, “hauria quedat millor si l'hagués fet Cecilia Jiménez, la restauradora del Crist de Borja”, se certifica a l'àgora digital. L'Ecce Homo -Ecce Mono- va saltar a la premsa internacional amb espais a Libération, Le Monde, Daily Telegraph, la BBC, The Independent, Der Spiegel... Als Estats Units va ser parodiat al programa de Conan O'Brien. El Crist no va tornar a ser mai el mateix, ni ganes a Borja, on s'ha convertit en reclam turístic, però els germans de la Macarena no podien permetre's l'escarni.
Les xarxes han retransmès en directe la intervenció del 112 de la restauració, que va intentar arreglar en cinc hores el que havien espatllat durant cinc dies. Dissabte al matí, un altre imatger, Esteban Sánchez, va reduir les pestanyes per revertir l'“efecte indesitjat” en la mirada de la marededéu, i una tercera intervenció nocturna va apaivagar part de les crítiques.
La fe mou muntanyes, però entre els devots de la verge també hi ha molt seguidor de sant Tomàs que ha anat a comprovar en persona el resultat final. Veure per creure. Així que la imatge s'ha col·locat arran de terra perquè es pugui comprovar el resultat final després de la “comprensible preocupació”.
El Macarenagate també genera estupefacció inversa entre els incrèduls: “Llàgrimes, indignació, reunions d'urgència, hiperventilació... Així està avui Sevilla. Per la ruïna de la sanitat pública? Per les escoles infradotades? Per una ciutat abandonada a les hordes de turistes? Molt més greu. Perquè a la Macarena li han canviat les pestanyes...”, escriu @caminante21. Les crítiques es despatxen com a “andalufòbia”, encara que qui les aboqui sigui més sevillà que la Giralda.
Una cosa no treu l'altra, però a ningú no se li escapa que és més fàcil queixar-se per una restauració sense ànima que donar-se cops de cap contra la paret de l'administració. La Germandat ha fet tants comunicats per unes pestanyes com Pedro Sánchez compareixences per la traïció de Cerdán, sense que la indignació es dilueixi. Però, juntament amb el Crist del Gran Poder, la Macarena és la imatge més venerada de la Setmana Santa de Sevilla, així que ningú no recordarà el professor Arquillo en la pròxima Madrugá.
Si la paròdia digital de les pestanyes fos un gag d'humor del Polònia de TV3, Judit Martín i Toni Soler ja haurien rebut la denúncia d'Abogados Cristianos per ofensa als sentiments religiosos. Però aquesta és una altra fòbia.