El dia que Donald Trump va dir que es donaria “dues setmanes” per prendre una decisió sobre si atacar l'Iran, dijous passat, va dinar amb un dels crítics més grans en el seu cercle contra l'intervencionisme exterior dels Estats Units, el seu estrateg Steve Bannon. L'anunci, basat en la “substancial oportunitat per a la negociació” amb l'Iran, i la trobada amb un dels paladins de la doctrina aïllacionista America First (EUA primer), van donar esperança als qui, dins del cisma obert en el moviment MAGA, s'havien oposat amb força a l'enèsima intervenció militar en l'Orient Mitjà, la més arriscada d'aquest segle.
Menos de 48 horas después, Trump anunció el bombardeo “exitoso” de las tres principales instalaciones nucleares iraníes, que según el presidente quedaron “totalmente arrasadas”, a pesar de que desde el cielo no se puede analizar el estado de su uranio enriquecido. Cuando Trump salió, dos horas después, a explicar al pueblo americano desde la Casa Blanca su decisión de implicarse directamente en un nuevo conflicto, incumpliendo su propia promesa de campaña, dijo que el “objetivo” había sido “destruir la capacidad nuclear de Irán y poner fin a la amenaza que representa el mayor patrocinador del terrorismo en el mundo”.
Lee también
Diumenge al matí, el cap del Pentàgon, Pete Hegseth, va insistir que l'atac no buscava un “canvi de règim”, sinó desarticular el programa atòmic de Teheran. Però, segons el van fer saber els congressistes demòcrates, units en la seva oposició a la missió, i alguns destacats republicans, bombardejar les instal·lacions més preuades d'un país constitueix un acte de guerra i va més enllà d'un atac limitat, ja que incrementa el risc d'una greu escalada, que posaria en perill als 40.000 soldats americans estacionats a l'Orient Mitjà. Ahir a la nit, Trump va contradir els seus oficials i va fantasiejar amb la idea de provocar un “canvi de règim”, encara que “no és políticament correcte”.
Cuando Bannon escuchó el discurso a la nación de Trump, señaló en su podcast War Room que no era lo que “muchos en el movimiento MAGA quisieran oír” y “no están precisamente entusiasmados”. La congresista Marjorie Taylor Greene, una de las mayores aliadas de Trump en la Cámara de Representantes, fue más directa: “No quiero luchar ni financiar las guerras de Israel, una nación con armas nucleares”.
Al Capitoli, una coalició bipartidista va presentar abans de l'operació dos resolucions a les dues cambres del Congrés per provar de bloquejar qualsevol atac, assenyalant que la Constitució dona al legislatiu l'autoritat sobre els assumptes de guerra. El senador republicà Thomas Massie, un dels seus promotors i habitual crític de Trump, encara que pertanyent al moviment MAGA, va dir que el Congrés no havia estat informat amb temps i va ratllar l'acció unilateral d'inconstitucional.
El senador Massie lidera la oposición republicana a la guerra en el Capitolio y tacha la intervención de inconstitucional
L'Administració Trump s'acull a la llei de Poderes de guerra, aprovada el 1973 per controlar el poder del president de comprometre el país a un conflicte armat sense el consentiment del Congrés. Aquesta resolució permet a Trump prendre mesures limitades i específiques sense aprovació prèvia, però Massie considera que la Casa Blanca l'està “malinterpretant”, ja que “no existia cap amenaça imminent per als EUA que ho justifiqués”. La directora dels serveis d'intel·ligència dels Estats Units, Tulsi Gabbard, havia assegurat que no hi havia indicis que l'Iran estigués construint la bomba nuclear, la justificació que va utilitzar Trump per als bombardejos.
Desoyendo las críticas, el presidente ha asegurado en sus redes sociales que hay una “gran unidad en el Partido Republicano” en torno a la operación en Irán y ha insultado a Massie como un “vago”, un “anti-MAGA”, un “grandilocuente simplón”, “débil”, “perdedor”, “ineficaz”, “irrespetuoso”, que “no tiene ni idea” y que debería ser “expulsado” del movimiento MAGA y del Congreso. Aunque los líderes republicanos de las dos cámaras han cerrado filas con el presidente, las voces disidentes, y la opinión pública en contra según las encuestas, demuestran que hay división en el trumpismo.
Altres escèptics sobre la intervenció, com l'influent activista Charlie Kirk, sí que van canviar el discurs després de l'atac. Kirk va elogiar la seva “precisió”, assegurant que preferia confiar en Trump i esperar a veure com es desenvolupa el conflicte, i advertint els seus 5 milions de seguidors a X que “el món no s'ha acabat”. L'activista Jack Posobiec, que també s'havia posicionat en contra, va abraçar el discurs oficial: “Això va sobre el programa nuclear de l'Iran, que (Trump) va prometre aturar des del primer dia”. El mediàtic periodista Tucker Carlson, l'oposició del qual al bombardeig va ser notòria la setmana passada, ha guardat un vistós silenci des de dissabte.
Lee también
El avance o regresión de las hostilidades dependerá en gran parte de la respuesta de Irán. Si decide atacar, directamente o mediante sus milicias afines, las bases estadounidenses en la región, está avisado de represalias. Si intensifica sus ataques contra Israel, Tel Aviv también lo hará, aunque posiblemente EE.UU. no participe. Si, como exige la Casa Blanca, vuelve a la mesa de negociación para limitar su programa nuclear, perderá legitimidad ante su pueblo, ya atravesado por múltiples crisis, y el “cambio de régimen” podría llegar desde dentro. Si Teherán restringe el tránsito marítimo en el estrecho de Ormuz, podría hacer subir el precio del petróleo y anular otra de las principales promesas de campaña de Trump: reducir la inflación.
Trump va llançar la seva carrera política fa una dècada afirmant que els EUA s'havien de centrar en els problemes interns, no en els de l'estranger. Va criticar George Bush per la seva impopular guerra a l'Iraq justificada per les seves fictícies armes de destrucció massiva, va atacar Barack Obama per les seves campanyes militars a Líbia, Síria i l'Iraq, i a Joe Biden per la caòtica retirada de l'Afganistan i per no prevenir els conflictes a Ucraïna i Gaza. L'any passat, es va presentar a les eleccions com un pacificador, però no ha estat capaç de posar fi a cap d'aquestes guerres i ha ficat de ple els EUA en el conflicte més gran en la història entre Israel i l'Iran.