“La Sereníssima és llibertat, acull a tots, pobres i rics”, afirma als 93 anys Arrigo Cipriani, l’elegant propietari de l’emblemàtic Harry’s Bar a La Repubblica. La veu de l’experiència... I encara que alguns s’escarrassin a posar-los-hi difícil, Jeff Bezos i Lauren Sánchez ho tenen tot a favor seu per contreure matrimoni en l’escenari sempre romàntic que ofereix la ciutat dels canals amb les gòndoles vellutades i els ponts per sospirar d’amor. És a dir, tenen els diners necessaris i encara els en sobren molts. Moltíssims.
Fa setmanes que la presència de la parella i els seus convidats il·lustres acapara tant protestes com suports i titulars internacionals. “No hi ha lloc per a Bezos”, diuen les pancartes dels activistes que prometen boicotejar el casament somiat i sonat del fundador d’Amazon. Però no ens enganyem. Venècia és com aquella cabina dels germans Marx. No se sap com, però sempre hi cap més gent. O potser sí que se sap, provocant una gentrificació alarmant, tal com ha denunciat durant anys el comptador electrònic d’habitants de la més que centenària farmàcia Morelli, a pocs metres del pont de Rialto.
Dels 125.000 habitants de la dècada dels cinquanta s’ha passat a menys de 50.000 i la tendència continua a la baixa men-
tre puja la mitjana d’edat dels que encara resisteixen.

Jeff Bezos i Lauren Sánchez
La presència massiva de turistes (que ara paguen la nova tarifa d’accés de deu euros que ni s’aplica cada dia ni afecta totes les zones), l’encariment de la vida, les cases buides, la falta de llocs de treball fora del sector turístic i, no ens enganyem, la incomoditat que suposa una ciutat fragmentada en canals estan fent que Venècia pugui acabar com aquella Pompeia que va congelar el foc del Vesubi: sense vida i a la mercè dels turistes.
Però el turisme de masses i la fugida dels venecians només són dos dels greus problemes de la Sereníssima, amenaçada per una acqua alta disposada a empassar-se-la sencera. Jeff Bezos s’ha convertit en una atractiva diana per donar visibilitat a una situació alarmant que encara no ha trobat les solucions adequades. Els convidats del magnat, unes dues-centes persones, gairebé ni es veurien d’entre les més de 100.000 que visiten la ciutat a diari en temporada alta si no fos perquè tothom les coneix. Els nuvis, que no són tontos, els han demanat que com a regal de noces facin aportacions a tres institucions locals que treballen per salvaguardar la llacuna. Entre això i la riquesa que l’enllaç deixarà, potser els venecians tindran en aquesta ocasió més per guanyar que no pas per perdre. Com diu el savi Cipriani, “ Bezos passa, Venècia és per sempre”. Esperem.