Unha vez tiven un cravo / cravado no corazón...” va cantar Rosalía de Castro a la seva obra mestra Follas novas, en què denunciava a finals del segle XIX temes encara vigents com l’emigració, la pobresa o la situació de la dona. Com la inspirada poeta gallega, Rosa Vergés també té el seu propi clau clavat al cor. Es diu Blanca. I és una pel·lícula. La que s’havia de convertir en la seva òpera prima en lloc de l’ exitós Boom boom, que li va valer el Goya a la millor direcció novella. La mateixa que continua esperant, esgrogueint-se en un calaix que la cineasta es resisteix a tancar amb pany i clau.
Vergés no abandona el somni de joventut i continua donant-li la mà als 70 anys, demostrant una fidelitat commovedora amb els propis desitjos, les pròpies certeses. Aquesta mateixa setmana en va tornar a parlar en una de les interessants trobades que organitza la Penya 2001 del Cercle del Liceu, capitanejada per dones que commemoren amb aquest nom el tardà any en què van poder ser sòcies de ple dret de la institució.
Als 70 anys, Rosa Vergés no ha abandonat el seu somni de joventut
La directora, recentment reconeguda amb un Gaudí d’Honor, insisteix a parlar d’aquest film fantasma en les entrevistes que ha anat oferint als mitjans. Blanca narra la història d’amor entre una cristiana i un musulmà, com el Mar i cel d’ Àngel Guimerà que ha donat tant d’èxit a Dagoll Dagom amb una protagonista que també es diu Blanca. En el seu cas, la història, amb “diàlegs meravellosos” de Narcís Comadira, s’inspira en una llegenda medieval de quilòmetre zero, la d’ Adalés, filla del duc de Cardona, tancada en una torre per evitar el seu romanç amb el príncep musulmà Abdalà. Un tema també d’actualitat, segons va apuntar la mateixa realitzadora al Cercle.
Lee tambiénMés enigmes de Leonardo da Vinci
Perquè hi ha temes que mai no moren i pel·lícules que no són mai. Li va passar a Stanley Kubrick, que, obsessionat amb Napoleó, anhelava recrear la seva vida. No ho va aconseguir. O a Benicio del Toro, que tampoc no ha pogut adaptar la novel·la At the mountains of madness de H. P. Lovecraft. Encara. Perquè la perseverança pot donar fruits. James Cameron, per exemple, va començar a pensar en Avatar uns vint anys abans de l’estrena. I Rosa Vergés ja idea un pla perquè la seva Blanca desperti de la letargia en format teatral i així pugui per fi deixar-li anar la mà perquè voli lliure.
