Per què quatre diputats de Podem valen menys que set de Junts?” Aquesta és l’amarga pregunta que es feia fa uns mesos una dirigent de l’espai morat mentre exigia al Govern de Pedro Sánchez una negociació d’igual a igual com la que mantenen els postconvergents amb els socialistes. Al cap de poc van canviar de terç, van endurir les seves posicions en les votacions del Congrés –ja jugaven en el grup mixt i lluny de Sumar–i ara planten cara al president pels casos de corrupció que esquitxen els seus dos ex secretaris d’organització. D’entre tots els socis d’investidura són els que marquen perfil propi davant la resta d’aliats que encara dubten dels passos que han de fer davant el caire que pren la legislatura.
Bé, ells... i Compromís. Una diputada de la formació ha decidit passar a engrossir les files del grup mixt, després d’abandonar Sumar entre crítiques a Yolanda Díaz i a Pedro Sánchez. Atribueixen la situació a la negativa de l’espai plurinacional de citar a declarar el president del Govern espanyol pels casos de corrupció, però fa temps que volien desfer-se dels lligams de Sumar. Volar en llibertat, com fa Podem, i davant una possible contesa electoral, disposar de “tots els instruments” per exercir una “oposició contundent” al PSOE.
Però la fugida potser no s’ atura a Compromís i acaba afectant també Més per Mallorca i la Chunta, que ja volen seguir aquests mateixos passos i debatran als seus òrgans interns si han de passar a engrossir les files del grup mixt. El desgast que suposen aquestes desercions per a Sumar i les diatribes que dediquen a Podem han instal·lat l’espai plurinacional en un escenari d’incertesa de què serà difícil sortir.
Sumar va complir a finals de maig dos anys des que es va registrar i no ha aconseguit consolidar-se. El seu paper està completament desdibuixat dins del Govern espanyol i també fora. Yolanda Díaz, que continua sent el cap visible del partit, no ha aconseguit refermar el seu lideratge davant la resta de partits que formen el moviment, i les crides de reunificació de l’esquerra llançades per Antonio Maíllo sembla que arriben tard. L’escenificació la setmana passada al Congrés per assenyalar el malestar per la corrupció va ser un gran error.
En un moment en què el PSOE es veu tenallat pels greus casos de corrupció que l’envolten, el desgast de Sumar també l’acaba perjudicant.
Per aquí es poden esfumar les possi-bilitats de tenir uns nous pressu-
postos, si és a sobre la taula de nego-ciar-los, i que Sánchez pugui acabar la legislatura.
