Les condicions que va imposar ahir el Govern central a l’opa del BBVA sobre el Sabadell seran suficients per fer desistir el banc d’origen basc de continuar cap endavant o de dissuadir els accionistes del segon que li venguin els seus títols?
Aquesta era la pregunta que es formulaven Junts, un dels socis parlamentaris catalans de l’Executiu, després de saber les mesures que va anunciar el ministre d’Economia, Carlos Cuerpo. I aquest serà el seu criteri a l’hora de donar crèdit o no a la capacitat d’acció política de Pedro Sánchez, judici que en última instància determinarà el sentit dels seus vots al Congrés.
Els socis de l’Executiu central es demanen si les mesures serviran per frenar l’operació
La compareixença de Cuerpo després de la reunió del Consell de Ministres que va aprovar els nous requisits tenia tant caràcter polític com financer. No se sabrà mai si la politització de l’opa s’hauria evitat en cas que el banc presidit per Carlos Torres hagués ajornat tres dies l’anunci, i evitar així ser el protagonista del tram final de l’última campanya electoral catalana. Potser el guió no hauria canviat gaire. Però la realitat és que l’operació
ha evolucionat sempre sota aquesta capa des del primer minut i la sort del desembarcament financer al Saba-
dell ja s’ha convertit en una de les principals batalles de poder polític i econòmic de la legislatura.
Cuerpo tenia ahir la difícil papereta d’anunciar unes estipulacions que respectessin el marc legal, que ni envaïssin les competències ni qüestionessin el paper del regulador, la Comissió de la Competència, i que alhora atenguessin un compromís polític explícit del president del Govern central amb les forces nacionalistes catalanes i amb el teixit associatiu empresarial, absolutament contraris a l’operació.
Carlos TorresiJosep Oliu
Dues mesures destaquen per sobre de la resta de les aprovades ahir per l’Executiu. El manteniment de l’ ocupació, la vaca lletera de la majoria de les operacions de concentració bancària, i l’obligació de mantenir almenys tres anys, susceptibles d’arribar fins a cinc, la independència patrimonial i jurídica del banc català i l’autonomia de la seva gestió.
Aquest últim punt té un calat polític ineludible. D’entrada, durant el període de vigència d’aquesta mesura, el Sabadell es mantindria com a banc amb seu a Catalunya i amb els seus centres de decisió i executius a Sabadell. Encara que no estigui garantida la supervivència d’aquest model més enllà d’aquests tres o cinc anys, deixa la porta oberta a nous escenaris. Però l’experiència també testifica la capacitat dels poders financers per esquivar les imposicions legals per la via dels fets, els canvis en la realitat econòmica i les complexitats del món dels diners.
Malgrat que hi ha precedents de compres de bancs que no es tradueixen en fusió fins dècades després –el Santander d’ Emilio Botín es va quedar Banesto el 1994 i no el va absorbir fins al 2012–, no és menys cert que això va passar en moments en què les implicacions en termes de cost i ràtios de capital i solvència eren completament diferents, de molta menys entitat. Les conseqüències econòmiques de la no-fusió són ara diferents, més oneroses, segons els experts.
Aquesta condició també té altres implicacions. Josep Oliu, el batallador president del Sabadell, ha anat postulant durant aquests llargs mesos que el Govern central havia de deixar clar quan es pronunciés processalment, és a dir ahir, que estava en contra de la fusió, no tres anys, indefinidament. Segons el banquer català,
aclarir aquesta incògnita podia servir per acabar de desanimar els accionistes més proclius a recórrer a l’opa. Sense fusió, raonava el president del Sabadell, el rendiment per als accionistes que canviessin de títols seria molts menys clar i molt més especulatiu.
Cuerpo va atendre ahir parcialment la proposta del banquer vallesà, però sense dir-ho explícitament. Encara més, va deixar clar que el pronunciament governamental sobre la fusió haurà de ser més endavant, sempre que l’opa prosperés i si el BBVA formulés la petició. Ara es tractava només de les condicions de l’opa.
Però, tot i això, el ministre d’Economia s’ha anticipat i ha vetat la fusió per la via dels fets, cosa que permet a Oliu i el seu conseller delegat, César González- Bueno, recórrer a un argument més just en un moment especialment crític de la batalla. Ahir ja va demanar a Torres que detalli els efectes econòmics de l’aplicació de les mesures imposades per l’Executiu.
El futur de l’operació està ara en mans del BBVA. L’equip de Torres no va avançar res ahir. La seva principal ocupació havia d’estar del costat dels seus propis accionistes, a qui ha d’explicar el significat de les noves condicions i el seu impacte en el projecte i els rendiments econòmics.
