Què vols ser quan siguis gran? És una pregunta per la qual tothom hi ha passat en un moment o altre de la infantesa o l’adolescència. Qui ho té clar pot respondre amb una paraula citant l’ofici al qual desitjaria dedicar-se, però molts d’altres diran no ho sé o navegaran entre diverses opcions.
El professor d’història canadenc Bruce Farrer cada curs, des de final dels anys setanta, encomanava una tasca curiosa als seus alumnes de catorze anys. Els demanava que s’escrivissin una carta a ells mateixos en què parlarien, en deu pàgines, sobre com eren en aquell moment i com es veien d’aquí vint anys.
Bruce Farrer
Una redacció de deu pàgines no és poca cosa. No és el mateix que respondre què vols ser quan siguis gran. Per omplir deu pàgines cal rumiar una mica més. Tenien un mes per escriure la carta a tu mateix. Havien de lliurar el text en un sobre obert, per tal que el professor pogués comptar les pàgines i prometia llegir-ne només la primera. Es comprometia a enviar-los la carta al cap de vint anys allà on fossin, fent de detectiu si calia.
L’alumne s’escrivia una carta a ell mateix i el professor l’hi enviaria al cap de vint anys
Aquesta història la recull molt ben narrada el documental El mètode Farrer de la directora Esther Morente, en què apareixen Bruce Farrer, als 81 anys, alumnes que van rebre la seva carta i companys del professor.
Lee tambiénTinc un Trivial únic
Els alumnes mostren la seva admiració pel professor que en caixes metòdicament etiquetades havia conservat els seus records durant vint anys. A banda de poder comprovar si s’havien complert els seus desitjos de cara al futur, podien retrobar-se emocionats amb l’adolescent que van ser. Deu pàgines parlant de tu mateix sabent que no les ha de llegir ningú donen per a molt. Hi trobem adolescents enfadats, tristos, angoixats, que parlen de la família i els amics, de desitjos i il·lusions. Alguns hi parlen d’amor, de la urgència que aquell o aquella els faci cas. Als catorze anys no hi ha temps per perdre, tot ve d’un minut. També n’hi ha que parlen de com se senten amb el seu propi cos.
El documental, de producció valenciana rodat a la localitat canadenca de Fort Qu’appelle, i que es pot veure a Filmin, a banda dels testimonis, recull les peripècies de Farrer per entregar l’última carta que li falta. I és que la història és memòria.
