Anatomia d’un instant
El títol del llibre de Javier Cercas, que descrivia un moment clau, m’obre la porta d’aquesta reflexió. Tot s’ha convertit en instantani, no és que estem abduïts per la mirada curtterminista, és que sembla que no existeix res més. Mitjà o llarg termini? Acció, reacció. En política, en tot. Avui és ara, el demà no existeix. L’atenció momentània ens despista (i els populismes se n’aprofiten). Tot això va sorgir en una tertúlia, després d’una conferència del director d’aquest diari, sobre el consum d’informació i els joves.
Podríem, amb tota tranquil·litat, qualificar-la com una infodèmia (una pandèmia del consum d’informació). Tot es redueix a un scroll down automatitzat, on l’algorisme decideix i l’ésser humà es converteix en hàmster. Els zoomers, els nascuts digitals, no llegeixen, visualitzen. Consumeixen microinformació, la seva unitat màxima de lectura no passa del titular. Aquesta generació pensa que, si alguna cosa és important, ja els arribarà, perquè consideren que estan àmpliament connectats amb el món. Desitgem anar a buscar la notícia o ella ens troba? Fer pull o push, aquesta és la qüestió que hauríem de fer-nos tots, per a no perdre el control del comandament a distància (metafòric) de la informació. La controlem o d’altres ho fan per nosaltres?
El totpoderós Google veu com la sobredemandada IA comença a reduir l’imperi omnipresent del cercador
Podríem passar del vigent “media is the message” de McLuhan (escrit als anys seixanta) al “device is the message” (acabo d’inventar-m’ho). El dispositiu, la seva forma d’ús i el seu consum, comença a ser més determinant que la resta d’elements comunicatius. En informació futbolística, per exemple, Fabrizio Romano s’ha consolidat en el seu nínxol: una foto, un fitxatge, un canal. Líder absolut de la microinformació en traspassos de jugadors, amb segell de veracitat. Apel·lar a la garantia de les teves fonts és el nostre sant grial. Per part d’un mitjà, la seva capçalera és el seu valor de marca. Seleccionar el proveïdor de fets noticiables hauria de ser una cosa tan conscient i rellevant com triar el cardiocirurgià que t’operaria.
En aquest món canviant, que genera tendències constantment peribles, per primera vegada, el totpoderós Google, la porta d’entrada de la informació d’internet, veu com la sobredemandada IA comença a reduir l’imperi omnipresent del cercador. Serà una caiguda lenta, però serà. Ja no tota cerca és sinònim de cercador. Serà la fi del monopoli? Genís Roca ha canviat de nom la Fundació.cat, anomenant-la Accent Obert i ho ha fet amb una meravellosa execució del Cluetrain Manifesto (sobre l’impacte d’internet), per demostrar-nos com n’és de vigent la seva reflexió, 25 anys després de la seva redacció. Falta anatomia i sobren instants.