Dues coses han escandalitzat la premsa i la classe política en els infames àudios d’Ábalos i Koldo: com es reparteixen els diners i les dones. Però la reacció ha estat molt diferent en cada cas. Respecte als diners, periodistes i partits han manifestat indignació i fàstic... i seguidament han reclamat mesures contra la corrupció. Respecte a les dones, els mateixos han manifestat indignació i fàstic, i seguidament... res. La condemna es dona en el buit. De la prostitució no en parlen, tret d’un grapat de columnistes feministes, i un sol partit, el PSOE, que ha anunciat un projecte de llei per abolir-la. Els altres eviten el tema, o es limiten a pronunciar-se contra el tràfic, com un brindis al sol.
A mi l’actitud que m’ha cridat més l’atenció ha estat la de l’esquerra del PSOE. El vídeo de Mónica García, per exemple. “Els àudios de Koldo i Ábalos parlant de dones com si fóssim un tros de carn fan un fàstic absolut...”, assevera amb èmfasi. Entesos, i?... “Avui les dones liderem espais de poder. Som infinitament més diverses que aquests estereotips rancis...”. Entesos, i? “La societat espanyola ja no tolera aquestes actituds”. Entesos, i? I... res. El partit de García, Més Madrid, pretén “despenalitzar i desestigmatitzar” la prostitució. Com a Alemanya. On hi ha bordells amb tarifa plana: cerveses, salsitxes i dones il·limitades. Però no, no som “un tros de carn”.
Més Madrid pretén “despenalitzar i desestigmatitzar” la prostitució
Perquè el problema, pel que sembla, no són les condicions materials, sinó les “actituds”. L’“estigma”, els “estereotips”. A despenalitzar: a donar-li carta blanca a qualsevol home per “grapejar, bavejar, penetrar per boca, vagina i anus” (així ho descriu Amelia Tiganus, que ho va patir) dones que no el desitgen. Però “desestigmatitzant”. Xuclar bufant.
Lee tambiénSessió de control
Com pot una persona intel·ligent combregar amb aquestes rodes de molí? L’única resposta que se m’acut és crua: García parla en nom d’ella, les seves amigues, les seves filles. Dones, com ella mateixa diu, amb poder. Les altres, les que necessiten els diners... Donar-los alternatives? Combatre la prostitució, incompatible amb la igualtat entre els sexes?... Fuig, fuig, la mà de vots de puters que perdríem... Entesos, doncs que les grapegin i les bavegin, però que no en parlin així! Que les tractin amb respecte! De vostè i senyoreta, i els portin bombons. O de companya i els preguntin els seus pronoms. Quin gran invent –em trec el barret– s’ha tret de la màniga l’esquerra woke : puters, però respectuosos.