Sessió de control

El que té de bo la democràcia representativa és que la ciutadania nomena i paga unes persones perquè facin allò que ella per si mateixa no és capaç de fer: informar-se sobre temes tècnicament complexos, saber quins són els interessos, en el tema, del grup al qual cada representant dona veu, votar en el nostre nom i explicar-nos tot aquest procés en un llenguatge comprensible. No els dic res que no sàpiguen, però vull donar-los un exemple de com funciona al nostre país ara mateix.

Aquests dies, hi ha hagut dues reunions dels nostres representants polítics al més alt nivell: la conferència de presidents i la sessió de control al Congrés, on s’han abordat molts assumptes importants. Procedeixo a citar-ne alguns de l’ordre del dia, i a reproduir les frases que he sentit i que formulen, suposo, les propostes de cada grup sobre el tema.

Quina gran cosa que és la democràcia representativa, oi?

Sobre rearmament:

• “El seu govern és un perill per a la democràcia”.
• “La manifestació de vostès de diumenge va ser un fracàs”.

Sobre inversions en infraestructures:

• “A vostè ja no se la creu ningú. Vostè no està capacitada per a res”.
• “Al final Sánchez acabarà convocant les eleccions a cops”.

Sobre control de fronteres i política migratòria:

• “Jo entenc que vostè està nerviosa, no dona gaire més de si, no es molesti”.
• “Senyor Bolaños, no li veig bona ­cara”.

Sobre accés a l’habitatge:

• “Com menys talent tenen vostès, més arrogància, més vanitat”.
• “Potser el senyor García Ortiz ha estat el serf més dòcil del puto amo, però és una vergonya nacional”.

Sobre finançament de la depen­dència:

• “Com més la coneixen, senyora Díaz, menys la voten”.
• “Fa quatre anys que vostè envia els ministres a mentir per vostè”.

Lee también

Autocrítica ‘woke’

Laura Freixas

Sobre seguretat a les xarxes:

• “Que vostè s’atreveixi a donar lliçons a Andalusia, després d’haver robat 700 milions als aturats...! Cal tenir molta barra, senyora Montero”.
• “Quin embolic s’ha muntat vostè en la pregunta, esclar, ficar l’argumentari sencer a la termomix, et pot sortir una cosa indigerible”.

Sobre com evitar una nova apagada:

• “És ètic que el senyor Feijóo marxi de vacances amb un narcotraficant?”.
• “Vols fer-li un petó a una assassina?”.

I així, durant hores, dies, anys... Quina gran cosa que és la democràcia representativa, oi?