Antienvelliment

Ana Torrent va ser la nena d’El espíritu de la colmena, de Víctor Erice, i de Cría cuervos, de Carlos Saura. També l’estudiant universitària que investigava les snuff movies, pel·lícules que acabaven amb la mort real dels protagonistes. Va ser a Tesis, el debut en gran d’Alejandro Amenábar. Ja adulta, la vam veure interpretant una guàrdia civil de l’UCO, quan l’ UCO encara no havia entrat a la seu del PSOE. La sèrie es deia Unidad Central Operativa i podria tenir èxit reemesa ara. És una idea que li llanço a José Pablo López, el president de RTVE que es defensa més bé a les sessions de control del Parlament, fins i tot quan hi va a afirmar que ha fracassat en un projecte com La familia de la tele, amb una promoció que va ser molt millor que la seva execució.

Fa un parell d’anys vam veure Ana Torrent a Cerrar los ojos. Era el retorn de Víctor Erice a la direcció, trenta anys després. Torrent no ha parat mai de pencar encara que, com moltes altres intèrprets, ha denunciat la dificultat que tenen la majoria d’actrius per trobar bons personatges a partir dels cinquanta.

Aquesta setmana vaig descobrir Ana Torrent protagonitzant un anunci, que a simple vista em va semblar un anunci més de cosmètics. Parlava de productes antiflacciditat, antiulleres, antibosses, anti pèrdua de fermesa. Tot antiedat, quin concepte­. Ella mateixa es preguntava i es contestava. Ja no hi ha signes de cansament en la meva mirada, la pèrdua de vitalitat està corregida, tots els símptomes de l’edat revertits. I, amb un pot de crema sense marca a la mà, rematava: elimina, corregeix, frena el pas del temps sense cap mena de preocupació. Oi que és una me­ravella?

El que em va cridar més l’atenció és que veient els primeríssims primers plans de l’actriu s’observava que anava o poc maquillada o directament sense maquillar. O sigui, que es veien les arrugues, la flacciditat i les ulleres al rostre de Torrent. De fet, admeto que la meva primera reacció va ser de sorpresa. Ana Torrent s’ha fet... Gran.

Es tracta d’una campanya de denúncia dels anuncis de cosmètics, que ens han acostumat a termes com a antiedat i antienvelliment, com si això fos el normal, quan directament són termes irreals, a més de fomentar la desigualtat entre els que poden tenir accés a aquest tipus de productes i els que no. Envellir no és una batalla, és viure. No hi ha antiedat ni antienvelliment, i com més aviat ho descobrim, millor. 

L’anunci pretén convertir Espanya en el primer país del món que reguli aquest tipus de termes en la publicitat. Espero que no sigui una mesura cosmètica. La iniciativa és de la Fundación Grandes Amigos amb el suport del Ministeri de Consum. Busqueu-lo a YouTube o a Insta. Val la pena.

L’edat no es frena. Envellim, fem anys, i l’alternativa és pitjor. No es pot ser anti l’obvietat. Per descomptat que cadascú faci el que li doni la gana amb el seu cos. Operacions, punxades, estiraments. Tampoc no és aquest un article anticremes, ni que convidi el personal a no cuidar-se. Però no ens confonguem. Podem tenir poques arrugues, un bronzejat perfecte, uns cabells blancs molt ben cuidats i tot i això haver envellit regular tirant a malament, no sé si m’explico.

I ja posats, un desig: que l’anunci d’estiu d’Estrella Damm tingui com a protagonistes persones grans, amb panxa, i arrugues, i ulleres, i estiuegin en un lloc massificat, sense cala paradisíaca, ni vaixell, ni casa al poble, i que facin un rot al segon glop de cervesa, com fem tots. I que tingui de protagonista Ana Torrent, que faci el que faci sempre està estupenda.