Passen tantes coses inacceptables, i passen tan sovint, que de fet les estem normalitzant, la qual cosa gairebé equival a donar-les per bones.
És inacceptable, però passa gairebé cada dia, que els gazians s’adrecin a un lloc d’ajuda humanitària a la recerca de menjar per no morir-se de gana, i allà mateix soldats israelians els disparin i els matin. És inacceptable que Hamàs assassinés més de mil civils en l’atac de l’octubre del 2023. És inacceptable que els bombardejos d’hospitals o escoles ja no siguin accidentals, i que els que hi moren ja no siguin allò que se’n deia víctimes col·laterals, sinó quelcom semblant a objectius militars. És inacceptable que esquarterin o decapitin periodistes a l’ Aràbia Saudita.
És inacceptable que els Estats Units estiguin presidits per un mentider compulsiu, fanfarró, multiprocessat i masclista, que aprofita la presidència per vendre la seva criptomoneda, llançar telèfons amb la seva marca i trenar aliances amb plutòcrates, aprofitant el poder públic per al seu profit particular. És inacceptable que el PSOE porti dos secretaris d’organització corruptes i que el PP, que va perdre el poder per les corrupteles, es dediqui al Congrés al linxament del rival, en lloc de proposar-li un pacte per erradicar la corrupció. Cal que continuï?
Lee tambiénMort a domicili
Aquestes i altres realitats són inacceptables, però es continuen produint. Cadascuna reclama correcció. Però ja en són tantes i tantes que el que mereix atenció és l’acumulació, i la constatació que contribueix a crear un clima irrespirable, on la moralitat i l’ètica que antigament es consideraven indissolublement associades a les polítiques públiques n’han estat ja escombrades.
Se sol dir que aquesta deriva afavoreix els extremistes, supressors de drets i llibertats, avui feliços perquè els partits centrals els fan la feina bruta quan degraden les institucions. Però no es diu tan sovint que si aquesta deriva avança és també perquè els ciutadans no lluitem prou per una recuperació moral i ètica. Malgrat que és urgent, i que serem els primers perjudicats quan desapareguin del tot de la funció pública i els aprofitats ens governin sense embuts. Ja falta menys per a això.