Estem davant una reconfiguració profunda de la geopolítica global. En aquesta situació cal tenir clars els escenaris desitjables. Europa va protagonitzar un canvi radical i constructiu després de la tragèdia de la Segona Guerra Mundial. Després d’una contesa aterridora, amb prop de 50 milions de morts, els països europeus van tenir la valentia de reconciliar-se i establir les bases de la Unió Europea. Es va demostrar que la cooperació genera progrés i llibertat, mentre que la confrontació només porta destrucció i pobresa.
Avui hem de renovar aquesta audàcia històrica. Un dels components dels escenaris desitjables passa per reconsiderar la nostra relació amb Rússia. És possible que fins al final de la guerra d’ Ucraïna això no sigui possible. Pero es pot preparar el terreny. Comencem per comprendre les pors dels altres, desfem els nusos gordians creats i focalitzem-nos en el gran potencial conjunt que tenim.
Si reformuléssim les relacions amb Rússia en termes constructius, podrem ressorgir amb força
La geografia és inapel·lable: Rússia forma part d’Europa. Apostar exclusivament per la militarització com a estratègia de seguretat només portarà més inseguretat i angoixa, condemnant-nos a un declivi irreversible davant l’ascens global d’altres regions. Si Europa vol evitar la repetició dels seus errors històrics, no es pot permetre cavar de nou una profunda divisió. És cert que es requereix una modernització del sistema de defensa i més despesa, però aquesta ha d’estar orientada clarament a la defensa i no a amenaçar els nostres veïns.
I alhora, així que es donin les condicions, cal iniciar negociacions amb Rússia per establir espais amplis de seguretat (acords de “no primer ús”, sistemes d’alerta primerenca, zones de seguretat i desmilitarització...) I els sistemes que permeten avançar en la confiança i la cooperació (mètodes de resolució pacífica de les possibles disputes, definició de línies vermelles, canals de comunicació i cimeres bilaterals, acords de control d’armes, intercanvi d’informació especialment en temes de seguretat, sistemes avançats de verificació mútua dels acords, pactes comercials i d’inversió conjunta, estabilitat financera, intercanvi cultural, entre molts d’altres).
Si reformuléssim les nostres relacions amb Rússia en termes constructius, no només evitaríem l’amenaça d’un conflicte i la dinàmica d’un rearmament desproporcionat, sinó que ressorgiríem amb força. Les pròximes generacions podrien gaudir de dècades d’estabilitat i prosperitat, ja que Europa pot oferir a Rússia el que necessita per modernitzar-se i, al seu torn, Rússia té el que Europa requereix per garantir el seu creixement futur. Si Trump pot imaginar sense pudor l’annexió de Grenlàndia o l’absorció del Canadà, per què Europa no pot proposar un espai comú paneuropeu amb Anglaterra, Ucraïna, Rússia i Turquia com a grans socis estratègics?
Lee tambiénNecessitem un relat compartit
Prioritzar només el rearmament és erroni. Es tracta de gastar més bé, homogeneïtzant els sistemes d’armament, avançant cap a una indústria i una tecnologia de defensa pròpies i creant estructures de comandament europees. No oblidem que la guerra mai no és asèptica; implica morts i patiment, devastació i agreujament del canvi climàtic. Els Estats Units ho van comprovar a l’ Iraq i l’ Afganistan, on ni tota la seva tecnologia no va impedir un gran nombre de baixes humanes. El rearmament, si no es pensa dins d’un procés de construcció de pau duradora, pot portar moltes morts.
En comptes d’apuntar a crear una indústria de defensa colossal (que a la llarga servirà per generar un lobby de difícil control), apuntem al nostre renaixement econòmic i social, això sí, sense ingenuïtat. La política actual del Govern de Putin és una amenaça. Però aquesta pot canviar si es donen les condicions. Necessitem més defensa i millor, però no aïllada d’un projecte de pau i progrés humà i econòmic.
Comencem a crear les condicions per canviar les nostres relacions amb Rússia. Convoquem, així que sigui possible, i sense ingerències alienes, la Conferència per a la Pau i la Prosperitat a Europa que creï un espai comú amb la Unió Europea, el Regne Unit, Ucraïna, Rússia i Turquia, i portem la despesa pública prioritàriament cap a la sanitat, l’habitatge, l’educació, la investigació i el desenvolupament humà.
És cert que la invasió d’ Ucraïna no ho facilita. Però no hi ha res que impedeixi que, quan hi hagi unes negociacions de pau veritables entre Ucraïna i Rússia, en paral·lel s’iniciïn negociacions bilaterals entre la UE i Rússia. Som conscients que falta lideratge i voluntat política en molts dels actors implicats. Però això no ens ha de paralitzar. Al final de la guerra freda el bloqueig anglosaxó va impedir la construcció de la “Casa comuna europea” que demanava Gorbatxov.
Aprofitem aquesta nova oportunitat històrica, impulsada paradoxalment per la imprudència de Trump, per atrevir-nos a edificar l’Europa renovada. Un rearmament assenyat és una condició que hi pot ajudar. Però el rearmament sol ens conduirà a alts nivells de riscos bèl·lics.
El deure dels nostres líders és crear una Europa unida, segura, pròspera i veritablement en pau. I en aquest afany probablement podríem comptar amb el Vaticà.
TREVA I PAU, col·lectiu format per Jordi Alberich, Eugeni Bregolat, Eugeni Gay, Jaume Lanaspa, Carles Losada, Josep Lluís Oller, Alfredo Pastor, Xavier Pomés i Víctor Pou