Denis Villeneuve serà el pròxim home darrere de la càmera a les noves pel·lícules de James Bond. Hi ha cap problema? Pel que sembla, sí. L’anunci que un dels millors realitzadors d’aquest segle rodarà les peripècies de l’espia d’Ian Fleming ha provocat reaccions adverses. De debò és el més indicat per mantenir el to del personatge i de la saga?
Denis Villeneuve, a l'estrena de 'Dune' a Londres el febrer passat
Va passar el mateix fa dues dècades, quan Daniel Craig va fer un gir a la personalitat de Bond. L’actor britànic va desmuntar la sempiterna imatge de figurí de còmic i va revelar un espia en crisi: l’home que patia massa. La qual cosa donava així un sentit a la càustica personalitat de Fleming que, vulgues no vulgues, traspua 007.
Ara preocupa el desembarcament del director Denis Villeneuve per filmar les noves entregues de James Bond
Era qüestió de temps que James Bond patís una cirurgia d’acord amb els temps. Ningú com Craig va saber capgirar amb procacitat les ironies masclistes ni riure’s de si mateix mentre mostrava un costat vulnerable. No eren això les noves masculinitats? Però justament era aquesta humanitat el que molestava els puristes, enyorats del personatge de còmic. Al cap i a la fi, abans que pel·lícula, l’obra de Fleming va ser una tira còmica que es va publicar en diaris britànics des del 1958 fins al 1983, en 52 arcs argumentals.
Lee tambiénEurollibertat de repressió
No és estrany, doncs, que ara preocupi el desembarcament del director canadenc, artífex de meravelles com Arrival i franquícies de Blade Runner o Dune, un artista que no té res a veure amb un artesà del cinema d’acció i d’acrobàcies enginyoses. El fort de Villeneuve són les atmosferes denses, la introspecció psicològica i els oceans emocionals... I aquí és inevitable pensar en la descoratjadora mirada que arrenca a Timothée Chalamet a Dune, quan el jove savi a qui interpreta s’emprenya amb la mare.
Però un moment, senyores i senyors, que aquí havíem vingut a entretenir-nos. Així que, sisplau, “touche pas à James Bond”, oi?
Com bé deia la setmana passada en aquest diari el coreògraf suec Alexander Ekman, en passar pel Liceu, estem oblidant el veritable sentit del terme entertainment: no es refereix a un gènere cultural lleuger, sinó a la capacitat de mantenir l’atenció del públic. I el Bond d’altres temps, creguin-me, a hores d’ara no té cap sex appeal. En tot cas, no per al gruix de les dones, que hi veuen els repunts i descositsd’una indústria masclista en un món d’homes d’ahir.
Així que, sisplau, deixem Villeneuve toucher el que vulgui a les properes entregues de Bond, que per alguna cosa va ser de petit un fan entusiasta de la saga. I omplim les sales, esclar que sí, amb la història més sexi d’espies que hagi tingut mai lloc.
