Albert Camus va escriure que és innocent qui no necessita explicar-se. Ignoro si Santos Cerdán és culpable dels delictes dels quals se l’acusa o no ho és, però resulta poca explicació argumentar que no es reconeix en els àudios que Koldo García va gravar i l’UCO va trobar en un escorcoll a casa seva. Si no és capaç d’identificar la seva veu, és perquè un operador de so ha manipulat les seves frases o un imitador ha replicat la seva veu o les dues coses un expert en intel·ligència artificial.
Santos Cerdán arriba al Tribunal Suprem amb el seu advocat Benet Salellas
Als investigadors no els va semblar que en les converses que l’impliquen en una trama de corrupció hi hagués cap malifeta. No només pel que deia, sinó també per com ho deia. Cerdán va ser gravat per Koldo diverses vegades, mentre parlaven de presumptes martingales per beneficiar diverses empreses, principalment Acciona, a canvi de comissions.
Cerdán es va defensar dels enregistraments de Koldo al·legant que no reconeixia la seva veu
Cerdán va ser enviat a la presó perquè el fiscal Anticorrupció va veure risc de destrucció de proves i de fuga. L’argument del ministeri públic és que qui va ser el número 3 del PSOE és el líder d’una suposada organització criminal que havia posat en marxa a Navarra i que va continuar a Madrid quan Pedro Sánchez el va nomenar secretari d’ organització. Cerdán va negar haver rebut diners indeguts, va exculpar el PSOE de qualsevol sospita de finançament irregular i va exposar que se’l perseguia políticament per haver arribat a acords amb el PNB i Bildu perquè donessin suport a Sánchez en la moció de censura contra Rajoy. I fins i tot va afirmar que ara anirien pel ministre Félix Bolaños, perquè és qui ha pactat la llei d’Amnistia amb Junts i manté el pacte perquè governin els socialistes.
Lee tambiénL’efecte mur de la marató
El jutge d’instrucció va donar per bona la petició de presó del fiscal i no va perdre un minut amb l’argument conspiranoic del polític. El president del Govern espanyol va conèixer la notícia a Sevilla, on fa d’amfitrió a la cimera de l’ONU. Ell sí que no reconeix el lleial Cerdán en el jardiner infidel dels diners públics. “És el moment de la justícia”, es va limitar a comentar. Mentrestant, el PP disparava amb pólvora del rei contra l’Executiu –“El sanchisme va pel camí de la presó”–, com si la política fos una cacera permanent del rival, que no s’atura fins que es penja el seu cap sobre la llar de foc.