Fa uns quants dies es van fer públiques les primeres imatges del cosmos obtingudes amb la càmera digital més gran del món, el telescopi instal·lat al nou observatori Vera Rubin, construït al cim de Cerro Pachón, al desert d’Atacama, al nord de Xile. En les primeres imatges captades pel Large Synoptic Survey Telescope ( LSST) del Rubin es van observar asteroides que no s’havien vist mai. En el futur pròxim, la profunditat del camp que capta la seva lent permetrà veure explosions de supernoves, nebuloses, cometes, estrelles polsants i penetrar en milers de milions de galàxies... i tot això en moviment i en imatges fixes, en color i amb una resolució de 3.200 megapíxels.

Per fer-nos una idea de la qualitat de les imatges de l’LSST, el nou iPhone 16 d’Apple té 48 mpx. Un megapíxel és la mesura equivalent a un milió de píxels, el component més petit de la imatge digital. Si en algun moment hem estat a prop de l’univers és ara.
Però resulta paradoxal que aquesta porta que hem obert a l’infinit coincideixi amb l’ús d’altres tecnologies, també molt sofisticades, que permeten detectar la trajectòria de míssils balístics hipersònics o crear un avió com el Northrop Grumman B-2 Spirit, capaç de volar sense ser detectat i llançar bombes d’alta destrucció i precisió com l’antibúnquer de 14.000 quilos GBU- 57MOP, que els EUA van utilitzar en el seu recent atac a l’Irán.
Després de milers d’anys de desenvolupament, el gen de la maldat continua latent en l’ADN de la humanitat
La informació científica obtinguda a Xile i les conseqüències del conflicte de l’ Orient Mitjà ens donen una idea del que som capaços de desenvolupar, però, alhora, despulla l’ésser humà i en mostra les dues cares i que alguna cosa no funciona en la nostra civilització.
Després de milers d’anys de desenvolupament, el gen de la maldat continua latent en l’ADN de la humanitat. Fins i tot avui mateix, quan la intel·ligència artificial ens mostra que la creació del coneixement encara té un recorregut llarguíssim, som incapaços de controlar l’instint de la maldat.
Però tornem al desert d’Atacama. L’observatori Rubin, que rep el nom de Vera C. Rubin, l’astrofísica dels EUA que va revelar que les galàxies estan inundades d’una matèria invisible als nostres ulls, ha estat possible gràcies a la creació d’un consorci format per 49 universitats estatunidenques i socis internacionals. El camí de la ciència és el que cal seguir per combatre la maldat. Una tasca que sembla difícil, sinó impossible.