Les dues cares de la humanitat

Fa uns quants dies es van fer públiques les primeres imatges del cosmos obtingudes amb la càmera digital més gran del món, el telescopi instal·lat al nou observatori Vera Rubin, construït al cim de Cerro Pachón, al desert d’Atacama, al nord de Xile. En les primeres imatges captades pel Large Synoptic Survey Telescope ( LSST) del Rubin es van observar asteroides que no s’havien vist mai. En el futur pròxim, la profunditat del camp que capta la seva lent permetrà veure explosions de supernoves, nebuloses, cometes, estrelles polsants i penetrar en milers de milions de galàxies... i tot això en moviment i en imatges fixes, en color i amb una resolució de 3.200 megapíxels.

Authorities and scientists attend a simultaneous conference with the United States, after the first images of deep space captured by the Vera Rubin Observatory in Chile were revealed, in Santiago on June 23, 2025. The team behind the long-awaited Vera Rubin Observatory in Chile published their first images on June 23, 2025, revealing breathtaking views of star-forming regions as well as distant galaxies. More than two decades in the making, the giant telescope, funded by the US National Science Foundation and the US Department of Energy is perched at the summit of Cerro Pachon in central Chile, where dark skies and dry air provide ideal conditions for observing the cosmos. (Photo by Rodrigo ARANGUA / AFP)

  

Rodrigo Arangua / Afp

Per fer-nos una idea de la qualitat de les imatges de l’LSST, el nou iPhone 16 d’Apple té 48 mpx. Un megapíxel és la mesura equivalent a un milió de píxels, el component més petit de la imatge digital. Si en algun moment hem estat a prop de l’univers és ara.

Però resulta paradoxal que aquesta porta que hem obert a l’infinit coincideixi amb l’ús d’altres tecnologies, també molt sofisticades, que permeten detectar la trajectòria de míssils balístics hipersònics o crear un avió com el Northrop Grumman B-2 Spirit, capaç de volar sense ser detectat i llançar bombes d’alta destrucció i precisió com l’antibúnquer de 14.000 quilos GBU- 57MOP, que els EUA van utilitzar en el seu recent atac a l’Irán.

Després de milers d’anys de desenvolupament, el gen de la maldat continua latent en l’ADN de la humanitat

La informació científica obtinguda a Xile i les conseqüències del conflicte de l’ Orient Mitjà ens donen una idea del que som capaços de desenvo­lupar, però, alhora, despulla l’ésser humà­ i en mostra les dues cares i que alguna cosa no funciona en la nostra civilització.

Després de milers d’anys de desenvolupament, el gen de la maldat continua latent en l’ADN de la humanitat. Fins i tot avui mateix, quan la intel·ligència artificial ens mostra que la creació del coneixement encara té un recorregut llarguíssim, som incapaços de controlar l’instint de la maldat.

Lee también

Perdó per la insistència

Albert Montagut
Les dues cares de la humanitat

Però tornem al desert d’Atacama. L’observatori Rubin, que rep el nom de Vera C. Rubin, l’astrofísica dels EUA que va revelar que les galà­xies estan inundades d’una matèria invisible als nostres ulls, ha estat possible gràcies a la creació d’un consorci format per 49 universitats estatunidenques i socis internacionals. El camí de la ciència és el que cal seguir per combatre la maldat. Una tasca que sembla difícil, sinó impossible.

Mostrar comentarios
Cargando siguiente contenido...