El temps vola, però hi ha moments en què sembla accelerar-se per qüestions que no controlem, fins al punt que som incapaços de prendre les mides als esdeveniments. La crisi política que viu en aquests moments el nostre país, després de la decisió del jutge del Tribunal Suprem d’enviar a la presó el número 3 del PSOE, no és gens menor. Però prendre decisions precipitadament resulta un error, perquè demostra les nostres debilitats. Chesterton, amb el seu sentit britànic de l’humor, deia que un dels desavantatges de la pressa és que requereix massa temps.
Les presses són males conselleres, independentment del temps que ens costi la resolució dels conflictes. El PP va fer una temptativa de moció de censura, però Miguel Tellado, figura emergent del partit, no va aconseguir cap acostament amb els socis del PSOE. Abans cal esperar un acord entre filòsofs que entre rellotges, va escriure Sèneca. Alberto Núñez Feijóo va proclamar a les xarxes socials que la mà dreta del president ha dormit a la presó, però Sánchez pretén seguir, cosa que resulta insostenible.
De l’actual crisi política en sortirà airós qui sàpiga gestionar millor els temps
No obstant això, de moment el Govern se sosté, encara que els seus socis van mostrar la seva incomoditat pel moment que viuen. La vicepresidenta Yolanda Díaz va aparèixer ahir excessivament tensa, massa accelerada. Com si volgués estripar les cartes, però descobrís que no li queden cartes per continuar la partida. Com si hagués perdut el sentit adult del temps, que és la capacitat de saber l’hora, el dia i l’any sense consultar un rellotge o un calendari.
Lee tambiénEl jardiner infidel
Les crisis polítiques cal pair-les sense córrer, per evitar la indigestió. De l’actual crisi en sortirà airós qui sàpiga gestionar els temps. Veure Felipe González firmant manifestos al costat de col·laboradors que van acabar a la presó o el PP escandalitzant-se per la corrupció amb trenta casos oberts als tribunals és un exercici de desmemòria.
Per presses, les del jutge Leopoldo Puente, que va enviar a la presó Santos Cerdán, però va donar a entendre en la seva interlocutòria un possible finançament irregular del PSOE, encara que no aportés cap prova en aquest sentit. Ja deia Marañón que la rapidesa és una virtut, però la pressa és un vici.