Durant gairebé 30 anys, el Jesucrist encarnat de Sibèria va prohibir als seus seguidors fumar, beure alcohol i utilitzar els diners, que convenientment acabaven a les butxaques dels líders de la secta. Serguei Tórop, que es feia anomenar Fill de Déu Crist sota el nom de Vissarion, va ordenar als seus acòlits mantenir una economia de subsistència, renunciar a menjar carn, a beure cafè o te, o a fer servir sucre i productes derivats del blat. No els va prohibir, però, la poligàmia, fenomen que en el llenguatge intern del grup rebia el nom de “triangle” (perquè estava compost per un home i les seves dues dones).
Tórop, que ara té 64 anys, va crear el
seu idíl·lic paradís a la regió siberiana de Krasnoiarsk el 1991, el mateix any que es va dissoldre l’URSS. El seu grup, que va
arribar a reunir entre 3.000 i 5.000 adeptes, es va formar de gent d’aquella regió,
però també de russos d’altres zones del país que en la dècada següent de pobresa i incertesa havien cregut en ell, s’ho havien venut tot i s’havien instal·lat en un lloc que el nou mestre va anomenar la Ciutat del Sol o Refugi de l’ Alba.
Creada l’any que va caure l’URSS, en tres dècades la Comunitat de Vissarion va captar entre 3.000 i 5.000 adeptes
Allà va néixer una nova religió, la secta Església de l’ Últim Testament, també coneguda com la Comunitat de Vissarion. Però l’ Apocalipsi, que formava part dels seus ensenyaments, li va arribar el 2020, quan les forces especials de l’FSB (hereu del KGB) van arribar en helicòpter, van fer una batuda i es van emportar detingut aquest nou messies de barba i llargs cabells. Poc després les autoritats russes van declarar il·legal el grup a petició de la Fiscalia.
La investigació va establir que els organitzadors de la secta es van apropiar de diners dels seus seguidors i els van infligir violència psicològica a fi de treure profit de les seves activitats religioses.
I ara, per ser exactes dilluns, 30 de juny, un tribunal de Novossibirsk va condemnar Tórop a 12 anys de presó en una colònia penal de màxima seguretat. El seu secretari de premsa, Vadim Redkin, va rebre una pena d’11 anys, mentre que un altre dels líders del credo, Vladímir Vedérnikov, va rebre la mateixa condemna que el fundador.
Tots tres estaven acusats de dirigir una associació religiosa que duia a terme les seves activitats fent servir la violència. A més, a Tórop i a Redkin se’ls va jutjar per infligir danys a la salut, mentre que Vedérnikov va haver de fer front a l’acusació de frau. Segons la investigació de l’FSB, com a resultat de l’activitat del grup, 16 membres de la comunitat van patir danys morals; i set, danys a la salut.
El tribunal va arribar a la conclusió que els principals objectius dels acusats eren la gestió de persones per obtenir beneficis mitjançant l’atracció de diners dels adeptes i la seva feina de franc.
Abans de crear el 1991 l’ Església de
l’ Últim Testament, declarada herètica per l’ Església Ortodoxa Russa el 1994, Tórop havia treballat com a policia de trànsit i fuster. La seva reencarnació i l’expansió de la seva petita religió va ser un més dels fenòmens sectaris que hi va haver als difícils anys noranta a Rússia, però el seu es va mantenir actiu durant gairebé tres dècades, en part a causa de com estava d’aïllat.
Les seves creences van quedar registrades a “l’ Últim Testament”, que és un llarg relat de les seves activitats. S’hi recull la cosmogonia de Vissarion, en gran manera una barreja d’ensenyaments esotèrics orientals amb temes com la reencarnació o la preparació per a una imminent Apocalipsi.
Els vissarionians van fer servir el seu propi calendari, que comença a comptar el temps a partir del naixement de Tórop, el 14 de gener del 1961, moment que segons ells comença “l’Era de l’ Alba”.
Segons assenyala l’agència Ria Nóvosti, després de les detencions del 2020 i la posterior liquidació del grup, centenars dels seus seguidors han continuat vivint en llogarrets remots del krai de Krasnoiarsk.
La secta no impedia als seguidors desil·lusionats que se n’anessin. Però segons antics membres no podien abandonar la Ciutat del Sol, ja que havien venut els seus antics habitatges, havien deixat la feina i havien perdut els seus antics llaços socials per unir-se al Jesucrist de Sibèria.