La Dolores, de 86 anys, patia un procés degeneratiu cognitiu. El seu marit, l’Eutiquio, de 90, no. Estava en plenes facultats mentals i tenia alguna xacra física per la seva edat. Vivien a Laviana ( Astúries), la terra on van tornar després de viure anys a l’estranger. Els veïns no van sentir mai discussions, tampoc el president regional, Adrián Barbón, nascut en aquesta localitat, de la qual va ser alcalde. Ahir es mostrava molt afectat perquè coneixia la dona, assassinada pel seu marit ahir a la matinada. Li va clavar cops al cap amb un martell fins que va morir.
Per què? N’hi ha que refereixen que ell estava desbordat per la malaltia d’ella. No el deixava dormir, indiquen. Com si això fos un motiu per assassinar algú. Ho va fer, pel que sembla, conscientment, perquè va trucar a la cuidadora de la dona per dir-li que mataria la Dolores. Ho va fer i després va intentar posar fi a la seva vida, però no ho va aconseguir. Es recupera de les ferides a l’hospital. La Dolores serà enterrada avui.
L’envelliment augmenta el risc que aquestes violències siguin minimitzades per prejudicis socials
La cuidadora va ser l’encarregada d’avisar vora les sis del matí la Guàrdia Civil, i explicar que el nonagenari li havia trucat per advertir-la de la seva intenció d’assassinar la seva dona. La treballadora va anar a l’habitatge i va veure la dona sense vida i l’home ferit.
Amb la Dolores són 22 les assassinades a mans de les seves parelles o exparelles des de començament d’any, tres més que en el mateix període de l’any anterior. D’elles, sis tenien més de 60 anys. En concret, dues tenien entre 61 i 70 anys, i la resta, més de 71 anys. Això suposa gairebé el 30% del total (27,2%), el 18,1% en el cas de més grans de 70.
La violència de gènere no desapareix amb l’edat. “Ans al contrari, l’envelliment pot augmentar el risc que aquestes violències quedin invisibilitzades o minimitzades a causa de prejudicis socials, barreres institucionals i la falta de dispositius adaptats a les seves necessitats específiques”, assenyalen fonts de HelpAge, que recorden que “en molts casos aquestes dones han suportat dècades de maltractament sense accés a recursos, sense xarxes de suport i sense que ningú fes atenció al seu patiment”.
El nou pacte d’Estat contra la violència de gènere reconeix aquesta realitat i estableix com a prioritat la tipificació específica de la violència econòmica, una forma de maltractament especialment comuna entre les dones grans. Aquesta violència es manifesta en el control dels diners, l’apropiació de pensions, la limitació de l’accés a recursos bàsics o la dependència financera forçada.
“Reconèixer aquesta violència legalment és un pas fonamental per protegir els qui la pateixen i per visibilitzar-ne l’impacte”, indica aquesta entitat, que recomana “visibilitzar la violència de gènere en totes les etapes de la vida i incloure les dones grans en campanyes, estadístiques i polítiques públiques”.
A més, demanen capacitar professionals per detectar senyals que sovint es confonen amb problemes de salut o dependència i garantir que els recursos d’atenció siguin disponibles i adaptats a les necessitats específiques de les dones grans.
Els experts en violència masclista insisteixen que els assassinats són només la punta de l’iceberg. Les dones grans també afronten violències quotidianes, silencioses i normalitzades, que gairebé mai són esmentades o ateses, com la violència econòmica, psicològica o emocional.
La violència no té edat. El dret a viure sense por, tampoc. Escoltar les dones grans i acompanyar-les és un deute que la societat no pot continuar postergant.
