La bomba P es titulava un llibre que va causar sensació el 1968, i que alertava de la fam que l’augment de la població provocaria. S’equivocava. La fam al món va disminuir, malgrat el creixement demogràfic. Que ha anat a més i més... Fins que ha començat a descendir a mig món. A Espanya ara se situa en 1,16 fills per dona, molt per sota de la taxa de reemplaçament, que és de 2,1. I això que la majoria de les dones, segons les enquestes, voldria tenir-ne almenys dos. És lògic que el Partit Popular, que celebra el seu congrés aquest cap de setmana, tingui propostes sobre aquesta qüestió.
No són els únics. Molts països s’estan traient de la màniga polítiques natalistes d’allò més imaginatives. Rússia multarà qui difongui, per qualsevol mitjà, una visió positiva de la vida sense fills. Hongria eximeix de l’IRPF per tota la vida les mares de dos o més. Turquia ha prohibit les cesàries, a fi de reduir el temps entre embarassos (i perquè “del part amb dolor neixen fills valents”). Als Estats Units, on l’avortament ja no és un dret federal (ara el regula, o el prohibeix, cada estat), l’ Administració Trump està en ple brainstorming natalista: premis a les mares de sis fills o més?, educació sexual centrada en la fertilitat?, ¿5.000 dòlars per part?...
En síntesi, tres polítiques: incentius econòmics, restricció de l’avortament, ideologia. Totes tres tenen alguna cosa en comú: no funcionen. El xec nadó de Zapatero no va augmentar la natalitat, per bé que sí que va incrementar la compra d’electrodomèstics. Als EUA hi ha ara més avortaments i lligadures de trompes. Pel que fa als discursos... Com escriu Anna Sussman ( The New York Times, 15/VI/ 2025), “és poc probable que les dones estiguin disposades a renunciar a l’accés recent a l’educació, la independència financera i l’autonomia reproductiva per tenir vuit fills, un marit inútil i una medalla del govern”. Hi ha alguna cosa que funcioni? Fins fa poc es podia contestar: baixes de maternitat i paternitat, guarderies, jornades laborals curtes..., responsables d’una fecunditat més alta als països nòrdics. Però els últims anys també allà ha caigut.
I el Partit Popular, què proposa? “Mecanismes de conciliació per evitar que un dels progenitors renunciï a una part del seu desenvolupament professional”, “reivindicar el paper del pare”, “gratuïtat de les escoles de 0 a 3 anys”... Propostes lloables: volen ajudar, no imposar, i busquen la igualtat. Però la mesura que la premsa ha destacat és una altra: la gratuïtat de la congelació d’òvuls, no només (com ara) per motius mèdics, sinó per retardar la maternitat.
Necessitem feina, habitatge, reducció de jornada i conciliació també per als pares
Les que hem estat mares als trenta i tants, just quan ens estàvem enlairant professionalment, sabem el cost que això ha tingut per a la nostra carrera, economia i futur. I si haguéssim congelat els òvuls?
Sembla una solució senzilla. Però no ho és. Requereix, primer, hiperestimulació per produir deu o vint ovòcits (en un cicle natural se’n produeix un de sol), i anys després, fecundació in vitro, amb només un 30% d’èxit.
Que procrear penalitzi les mares no és una cosa inevitable, sinó el resultat d’un model professional (que prioritza la disponibilitat i la feina presencial) i de família (en el qual les dones cuiden). Les raons que donen les espanyoles per tenir menys fills dels que voldrien són econòmiques, laborals, i no trobar la parella adequada. Necessitem, doncs, feina, habitatge, reducció de jornada i conciliació també per als pares (“la parella adequada” és, entre altres coses, la que assumeix la seva part de les cures), camí en el qual ja estem avançant, amb la instauració, l’any 2021, de permisos de paternitat i maternitat iguals, intransferibles i remunerats.
Lee tambiénPuters respectuosos
Congelar els òvuls no és res més que un pedaç. Beneficiarà la indústria medicofarmacèutica i les executives; a la majoria de les dones els convindrien molt més les guarderies gratuïtes. Què farà el Partit Popular quan governi?... Una pista: congelar òvuls costa entre 3.000 i 6.000 euros, i ho fan (per motius no mèdics) unes quatre mil dones cada any. Calculeu quant costaria que fos gratuït, compareu-ho amb la gratuïtat de les guarderies... I comprendreu per què la congelació és la seva proposta estrella.