Alberto Núñez Feijóo va arribar a Madrid per substituir Pablo Casado el 2022 amb un brillant full de serveis. A Galícia havia aconseguit guanyar quatre majories absolutes consecutives (2009, 2012, 2016 i 2020), cosa que ni tan sols havia aconseguit Jordi Pujol, que es va quedar en tres (1984, 1988 i 1992). Venia precedit d’una fama de bon gestor, centrat en el polític i poc amic d’estridències. La frase amb què es va presentar a Madrid va ser tota una targeta de visita en aquesta línia: “No he vingut a insultar Pedro Sánchez, he vingut a guanyar Pedro Sánchez”.
Tot i això, en aquests tres primers anys com a líder del PP s’ha vist poc el Feijóo gallec i, en canvi, ha aparegut un dirigent amb una gran agressivitat contra Sánchez. Ha actuat molt més a la contra i a la recerca del desgast del Govern que no pas en una posició constructiva d’oferir alternatives a la ciutadania.
Ara que està més a prop que mai d’arribar a la Moncloa, després de la crisi reputacional que pateix el PSOE pel cas Cerdán, té una gran oportunitat per recuperar aquell Feijóo, i el trampolí pot ser el congrés del seu partit que comença avui. En aquestes setmanes prèvies només han transcendit notícies relatives a la discussió interna del partit sobre el sistema de primàries o la proposta d’Alejandro Fernández d’excloure els partits sobiranistes de futurs acords de governabilitat. Poca cosa sabem sobre com seria l’ Espanya de Feijóo.
Els nomenaments de Miguel Tellado, com a secretari general, i Ester Muñoz, com a portaveu del partit al Congrés, confirmen la idea d’un PP guerrer disposat a llançar la resta per arribar a la Moncloa. Així, Muñoz va debutar en el seu càrrec parlant d’un Govern “amb corruptes i puters”. Al PP s’afirma que aquesta estratègia de confrontació màxima és el que toca ara i que ja seran més prudents quan governin, però si el discurs és massa extremista es corre el risc d’espantar els moderats.
Quan vas al davant en les enquestes, no cal mostrar una sobreexcitació per arribar al poder. N’hi ha prou de presentar les teves propostes i
esperar. I actuar amb l’esperit del
Feijóo de la Xunta.
