Camino per un carrer a ple sol. Passo davant la terrassa d’un bar. En una taula dos homes acaben de beure el primer xarrup de les seves cerveses. El més gran gira els ulls en blanc i, extasiat, sentencia: “Amb la calor, que bé que entra la cervesa”. Sona com la veu de l’experiència. També com un portaveu dels espanyols, més fiable que el de l’oposició o el del Govern. Les seves paraules reflecteixen el plaer que li produeix el primer glop de cervesa, ben descrit per Philippe Delerm al seu llibre homònim. Però també reflecteixen un afany autoexculpatori. Qui és capaç de resistir-se al consum de cervesa quan la canícula és intensa i un amic proposa “anem a fer unes canyes” (així, en plural)?
La cervesa, beguda transversal i popular, agrada molt a Espanya, segon productor europeu, només darrere d’ Alemanya. El 2023 es van produir a Espanya 41,5 milions d’hectolitres de cervesa i se’n van consumir 38,6. Això significa una mitjana de 56 litres per espanyol i any. O potser més, atès que dos de cada deu compatriotes adults declaren que no beuen mai cervesa. Amb tota la que es beu cada any a Espanya es podrien omplir unes 1.600 piscines olímpiques de 50 metres de longitud, 25 d’amplada i almenys dos de profunditat.
El consum de cervesa arriba a l’estiu a cotes màximes. Com més calor fa, més se’n demana. A la zona sud – Andalusia i Extremadura– es beuen 9 milions d’hectolitres l’any. A la central –Madrid i Castella la Manxa–, 8,3. A Catalunya i les Balears, 7,5. Sense cervesa, l’hostaleria es clavaria una patacada de categoria. Segons l’associació Cervesers d’ Espanya, aquesta beguda suposa el 25% del negoci de la restauració. I en bars petits, fins al 40%.
La cervesa refresca i, si es persevera en el consum, alegra. Està associada als moments de gaudi, de relaxament, als parèntesis de l’activitat laboral, que de vegades s’estenen prou per suggerir que és la feina la que interromp el lleure, i no al revés. Anys enrere vaig sentir una altra reflexió de terrassa, quan una noia, cap al migdia, va expressar el seu dubte vital, hamletià: “No sé si seguir amb els cafetons o llançar-me ja a la birra”.
No està clar si Espanya conviu en harmonia, però sí que ‘conbeu’
Un altre avantatge de la cervesa: iguala sensibilitats i fomenta la convivència a Espanya. Els turistes, tan mal vistos per la seva massificació, són contribuents a la bona marxa de l’economia del sector. Els nadius espanyols, fins i tot els més aferrats al seu territori, donen mostres d’obertura mental i geogràfica quan es tracta de cervesa. Catalunya és un feu històric de marques com Estrella Dorada o San Miguel, però altres referències de més enllà de l’ Ebre, com Estrella Galicia o Alhambra, hi són benvingudes i guanyen mercat. A Madrid mana Mahou. A Andalusia, Cruzcampo. Però no es fan escarafalls a cerveses rosses, negres, torrades, artesanals o sense alcohol d’altres procedències. La cervesa agermana l’ Espanya que, malgrat les tensions nacionalistes, conviu. Bé, en el pitjor dels casos, més que conviure en harmonia, només conbeu.
El món està molt malalt –Gaza, Ucraïna, Trump...– i acumula catàstrofes, una rere l’altra. Ja cap no sembla inimaginable. Així doncs, vaig somiar que, de sobte, la cervesa desapareixia del mapa. Les neveres casolanes i les cambres frigorífiques dels bars es buidaven, els barrils s’assecaven i els camions de repartiment ja no arribaven als supermercats o restaurants. Ni mitjanes, ni quintos, ni canyes ben tirades: l’apagada cervesera!
Vaig despertar-me i em va assaltar un últim record de terrassa: anys noranta, sopar a la vora de la llacuna de Rio de Janeiro amb un prestigiós caricaturista que xarrupa un vas de cervesa i mussita extasiat: “Quão bon é esse chopp gelado” (que bona que està aquesta canya glaçada). Semblava com si aquella canya fos excel·lent, insuperable. Però el nostre amic era un home esperançat. I panxut. I quan va acabar el chopp en va demanar un altre. I un altre... Al final del sopar n’havien caigut quinze. En lloc de refrescar-lo, cada nou chopp li amarava el rostre de suor. “Res en excés”, digué el clàssic. Ni la cervesa, que “entra tan bé amb la calor!”
