Quan té lloc un canvi, també sol ser un bon moment per mirar enrere i reflexionar sobre el que s’ha viscut. Avui, que assumeixo la presidència executiva del Grup Godó, sento la necessitat de compartir aquest recorregut amb els que n’han format part d’una manera o d’una altra, perquè darrere de qualsevol organització hi ha històries, decisions, persones i també moltes emocions. Aquesta és una d’aquelles històries.
Formo part de la cinquena generació d’una família que es dedica a l’ofici d’informar des del 1881. He passat per gairebé tots els racons del grup: vaig ser aprenent, després gestor, més tard conseller delegat i ara assumeixo el càrrec de president executiu.
La meva història professional al grup va començar el 1991. Tenia 23 anys, m’acabava de llicenciar en Dret i treballava en un despatx d’advocats de Nova York mentre aprenia dels diaris americans. A Barcelona va esclatar una crisi: es va descobrir que diversos executius del grup havien sostret fons. Van ser acomiadats immediatament. Alhora, la nostra participació en Antena 3 TV patia importants pèrdues i el deute creixia perillosament.
Lee tambiénExplicar el món des de les pàgines d’un diari
Des de lluny sentia que una cosa important estava en joc, però, malgrat que els meus plans eren d’altres, vaig decidir demanar al meu pare d’incorporar-me al grup. Van ser mesos difícils, incerts, ja que un accionista extern com Mario Conde va comprar una participació i va entrar al consell. La inversió va portar una mica d’oxigen financer, però també va suposar una amenaça a la nostra independència. Per sort, una clàusula ens va permetre recomprar la seva part; amb el temps ha quedat clar que, si no ho haguéssim fet, el Grup Godó avui seria un altre, molt diferent.
La torre Barcelona és la seu delGrup Godódes de fa un quart de segle
Aquesta primera experiència em va marcar perquè vaig entendre que una empresa familiar dedicada a la informació ha de ser especialment prudent amb el deute si vol preservar la independència. De vegades, això implica renunciar a créixer més de pressa.
Més endavant, van arribar desafiaments encara més grans: l’arribada d’internet el 1995, els smartphones el 2007 i, en paral·lel, la gran recessió. En una dècada vam passar de tenir una posició còmoda i dominant a veure com el nostre model de negoci era posat en qüestió. Els cercadors i les xarxes socials van reescriure les regles: captaven l’atenció de l’usuari, distribuïen continguts sense filtrar i acaparaven gran part de la inversió publicitària. Tot això, sense les responsabilitats editorials que nosaltres sí que assumim.
Aquesta disrupció no només va impactar en els comptes dels mitjans, també va tenir –i té– conseqüències en l’equilibri democràtic de les societats. Tot i això, sempre he preferit veure el got mig ple: gràcies a la tecnologia, no hem tingut mai tant abast. Avui els nostres continguts es llegeixen arreu del món. Tenim més lectors, més subscriptors digitals, més capacitat d’innovar i actualitzar en temps real. Apostem pel canvi, per desenvolupar productes digitals brillants, sense abandonar la qualitat del paper ni la força de la ràdio.
En aquest camí ha estat clau el compromís de l’equip. La Vanguardia, RAC1, RAC105 i Historia y Vida són referents en els seus formats i vull aturar-me a Mundo Deportivo , una capçalera que ha sabut combinar la història centenària amb una aposta clara per la transformació digital. La comunitat lectora, fidel i exigent, ens empeny a innovar, a estar a l’altura del que representa l’esport per tantes persones.
Lee también
Estem oberts a aliances i adquisicions sempre que reforcin el nostre compromís
Un grup empresarial no és una estructura immòbil, almenys nosaltres no ho entenem així. Sota el seu paraigua neixen i moren iniciatives i totes ensenyen alguna cosa. El 2000 vam llançar RAC1 i 8tv. La primera va trobar el seu lloc: més fresca, més pròxima, més connectada amb el que passa al carrer. Avui és líder amb més d’un milió d’oients. 8tv, en canvi, va ser una batalla perduda. Ho vam intentar tot, amb energia i recursos, però el mercat no deixava marge. Hi vam persistir més del compte, quan podríem haver desistit abans. Així i tot, si de dues apostes una tira endavant amb força, el balanç és positiu.
Anys més tard vam decidir diversificar. Vam vendre la participació en Prisa Radio i altres actius no estratègics, i amb aquests recursos vam fer un pas cap a nous territoris. Així va néixer GMK, un subhòlding que aplega agències de creativitat, esdeveniments, experiències i influència digital: Casanova, Experientia, Milkyway i RPM. Avui GMK representa el 40% de la facturació, però, més enllà del nombre, ha portat aire nou, talent jove i, sobretot, entusiasme renovat.
El Grup Godó és una empresa rendible, sense deute, amb una estructura sòlida i consolidada. Totes les peces se sostenen entre si i també tenen sentit per separat. El que les uneix és el contingut: el bon contingut. Informar, narrar, inspirar, emocionar. És la nostra essència i també ho serà en tot el que vingui.
Cada àrea té marge per créixer i creixerà. Estem oberts a noves aliances i adquisicions, però sempre amb una condició: que reforcin el compromís amb el contingut i amb la societat.
Si hi ha una cosa que em motiva especialment, són les persones. Al grup hi ha una taxa de permanència altíssima, de manera que n’hi ha que fa més de vint i trenta anys que hi són. Això, per mi, és el reflex d’un compromís mutu, d’una manera de fer basada en la confiança. Confiança dins de l’equip, però també la confiança de la gent. Dels lectors, oients, usuaris, subscriptors, de les marques que aposten per les capacitats de GMK. Ells ens donen temps, atenció, criteri, i ens exigeixen. Aquesta confiança és, sens dubte, el nostre actiu més valuós i també la nostra responsabilitat més important.
Vull acabar amb una cosa essencial: el caràcter familiar del Grup Godó. Familiar en el sentit més genuí. Després de 144 anys, el 100% del capital continua en mans de la mateixa branca familiar. No responem a lobbies ni a interessos ideològics. Només als principis del periodisme i a la voluntat de ser útils a la societat.
La Vanguardia , com a capçalera mare, ha establert una línia editorial plural, respectuosa, transversal. A les seves pàgines hi ha opinions oposades. Manté la distància necessària amb l’actualitat per narrar-la amb rigor. Pot tractar amb tots els partits, però no es deixa condicionar per cap. Aquesta filosofia, construïda capa a capa durant generacions, és avui la base sobre la qual es dona suport a totes les empreses del grup.
En aquest punt, vull retre homenatge al meu pare, Javier Godó, que fa més de seixanta anys que es dedica a aquest projecte. Ha sabut mantenir la independència en els moments més difícils i ha estat i continua sent la brúixola moral del grup. Res d’això no hauria estat possible sense ell. Afortunadament podem continuar comptant amb la seva saviesa des del rol d’editor. També a la meva germana Ana, amb qui comparteixo aquest viatge des de fa tants anys. El futur serà millor si el continuem recorrent junts.
Confio en les nostres marques i en la força de la veritat, del respecte i del bon periodisme
I, d’aquesta manera, després de més de tres dècades d’aprenentatges, errors, decisions, somnis i feina, afronto aquesta nova etapa amb serenitat, il·lusió i gratitud. Confio plenament en l’equip. Confio en les nostres marques. Confio en la força de la veritat, del respecte i del bon periodisme.