Amb prou feines tres de cada deu nord-americans aproven la gestió del Partit Demòcrata, segons una enquesta de finals del març de la CNN. És el nombre més baix des del 1992. Molts votants estan poc entusiasmats amb la direcció que porta l’organització. Tot i això, el 24 de juny va semblar que vivien una realitat paral·lela a la ciutat de Nova York. Les primàries per a l’alcalde van aconseguir més participació del que s’esperava. La campanya va entusiasmar una bona part de la militància.
Zohran Mamdani, candidat demòcrata a l’alcaldia de Nova York
El responsable va ser Zohran Mamdani, un congressista de l’ Assemblea Estatal de Nova York de 33 anys que a penes tenia un 1% de suport quan va anunciar la seva candidatura. La seva campanya va posar èmfasi en dos dels elements en els quals els demòcrates han fallat més l’últim any: capacitat per connectar amb les preocupacions econòmiques de l’electorat i adaptació al llenguatge i els codis de les xarxes socials.
Les idees i l’estil proper de Zohran Mamdani fan que connecti amb els electors
En una ciutat en què el preu mitjà d’un pis de dues habitacions pot superar els 5.000 dòlars al mes, va oferir congelar els lloguers. En una ciutat en què hi ha més de dues dotzenes de barris qualificats com a “deserts de menjar” per la dificultat per accedir a aliments frescos i saludables, va proposar de crear mercats públics. En resum, en una ciutat cada vegada més feta a la mesura dels rics, va prometre treballar perquè hi hagi novament espais per a les classes mitjanes i baixes.
Les idees i l’estil proper que té van fer que connectés amb un bon nombre d’electors. Es va traslladar a les activitats de campanya amb metro, el seu acte de tancament va ser caminar de punta a punta de la ciutat mentre saludava els veïns, i va gravar vídeos de xarxes en diferents idiomes per adreçar-se a grups específics, incloent-ne un en espanyol amb molt bon accent. A més, els seus orígens multiracials (pares indis i nascut a Uganda) li van permetre assemblar-se a una ciutat diversa.
I què ens diu tot això sobre el Partit Demòcrata? Que el fet que el seu percentatge d’aprovació sigui en aquests moments tan baix no és una cosa fatal ni irreparable. Els electors es fixen ara més en els líders que en els partits. El 2023, any de generals, autonòmiques i locals a Espanya, el 41% dels ciutadans va triar el seu vot motivat per un candidat o candidata. Els partits només van mobilitzar un 2,5%.
Lee tambiénEl desordre o la llei de la selva
Els demòcrates han d’aprendre una lliçó de Nova York. A la ciutat ho van intentar centrant recursos milionaris en Andrew Cuomo, que no va quedar ni a prop de Mamdani. Hi ha una personalitat contagiosa d’energia, determinació i confiança en aquest jove de somriure seductor.
I, al davant, el malhumorat Trump que vol que els demòcrates continuïn desorientats i sense líder. En els primers 100 dies a la Casa Blanca, va esmentar Joe Biden almenys 580 vegades perquè sap que continuaran en la lona mentre l’expresident sigui la seva cara més reconeixible. Això va ser fins fa uns dies. Trump –per temor o arrogància (no pot permetre ningú amb estrella pròpia)– ja ha començat a amenaçar directament Mamdani. Alguna cosa pot passar.