Urbi et orbi. A la ciutat, és a dir, als més pròxims, als seus, i al món, a la resta dels espanyols. Si dissabte, en qualitat de candidat a presidir el PP, Alberto Núñez Feijóo va pujar a l’estrada en mànigues de camisa i es va fixar l’objectiu d’aconseguir deu milions de vots mitjançant l’aplicació del seu “manual de decència”, ahir, a la jornada de clausura del conclave popular, es va investir de la capa presidencial i, amb americana i sense corbata, va presentar el seu full de ruta per arribar a la Moncloa.
El fons blau del dia abans va donar pas a les banderes d’ Espanya i Europa i l’acte va acabar amb tot l’auditori dret mentre sonava l’himne nacional. El missatge era clar: Feijóo aspira a convertir-se en el pròxim president del govern espanyol i per això, amb l’aval de més del 99% al seu partit, es llançarà a una cursa en què no només pretén arribar a la meta el primer, sinó arribar-hi, a més, amb prou avantatge com perquè ningú més no pugi al podi.
El líder popular vol governar en solitari, però no per això planteja línies vermelles o “cordons arbitraris” a la ultradreta, a què s’acosta en alguns dels seus postulats, sobretot al flanc de la lluita contra la immigració il·legal, marc ideològic compartit en bona part amb Vox, potser per pur pragmatisme i, això sí, sense acatar els seus “discursos d’odi”.
“O Sánchez o jo”, és el dilema que Feijóo planteja per erigir-se en única alternativa real al “sanchisme”
Amb la cuirassa de ferro dels perfils que ha reforçat al seu nucli dur, Miguel Tellado a la totpoderosa secretaria general i Ester Muñoz com a nova portaveu al Congrés, les possibles fugues d’electors cap a la formació de Santiago Abascal es creuen tapades.
La sagnia ultra ja es va aturar a les últimes eleccions, quan els de Santiago Abascal van retrocedir 19 escons, i el camp que s’obre ara per al PP és el del centre: d’aquí ve que, en presència de José María Aznar, paladí del radicalisme que en la seva incendiària intervenció va arribar a assenyalar a Pedro Sánchez el camí de la presó per les seves males companyies, Feijóo portés a col·lació el projecte reformista amb què el llavors líder popular va arribar al govern el 1996.
A aquest precedent, i sobretot a les majories absolutes que van arribar després, primer amb Aznar i més endavant, després dels governs del socialista José Luis Rodríguez Zapatero, amb Mariano Rajoy, és al que es remunta Feijóo per exhibir el seu programa de regeneració institucional, amb què vol empetitir l’espai dels extrems i que les minories no se surtin amb la seva. “Val més ser clars: fora de la llei i de la Constitució, res de res”, va sentenciar per deixar fora de qualsevol negociació només Bildu, fins que no demani perdó a les víctimes dels crims d’ETA.
El líder popular no tanca la porta a pactar amb Vox i s’acosta a les seves idees en immigració il·legal
Però no només es va adreçar a les minories nacionalistes, amb què la ponència política del PP, després dels intents del líder del PP de Catalunya, Alejandro Fernández, de barrar-los el pas si subverteixen l’esperit constitucional, es mostra conciliadora en nom de la governabilitat, sinó a les formacions de tota índole que han atomitzat el Congrés i que amb pocs escons pretenen imposar el seu programa. El que vol Feijóo és presentar-se com el paladí d’una espècie de cara àmplia de concertació nacional.
“O Sánchez o jo” és la disjuntiva amb què es va erigir en única alternativa real al que l’oposició en bloc ha anomenat sanchisme, i aquest dilema és el que vol que resolguin al seu favor les urnes quan el president del Govern central llanci definitivament la tovallola: “Aquest és l’acte fundacional d’un nou temps”, va sentenciar triomfal davant un auditori totalment entregat que ja compta els dies per tornar al poder.
Amb la maquinària greixada i les files en perfecte estat de revista, només falta saber quan acabarà aquesta atribolada legislatura. Al PP ho fien tot a una cursa curta que pugui acabar aquest mateix any, i d’aquí ve la fortalesa que ha volgut mostrar Feijóo: “La presidència del Govern exigeix grandesa i jo en tindré”, va prometre en contraposició a un Sánchez que, “al revés”, no ha fet sinó “rebentar tots els consensos”.
Feijóo busca que les minories nacionalistes i d’una altra índole no pretenguin imposar els seus programes
En una nova ostentació del seu cartesianisme, que va destacar més, si és possible, després d’un discurs sense estructura com el d’ Ayuso, el líder popular, format en la tradició escolar de l’ Església, va desglossar un decàleg amb les mesures que posarà en marxa els primers cent dies del seu anhelat govern i amb aquesta regeneració democràtica al frontispici.
El seguiran, entre altres propostes, un pla d’habitatge, una baixada d’impostos, la millora del sistema sanitari, un pacte nacional de l’aigua, el reforç de la seguretat i la defensa i una llei de llengües.
