La caiguda d’un règim també és la caiguda dels seus símbols. Les cares de Baixar i Hafiz al-Assad, que van governar Síria amb mà dura durant 54 anys, s’han evaporat de les places i carreteres del país. Van ser el primer objectiu de la ira popular després de la fugida del dictador a Moscou, el 8 de desembre. Durant setmanes, aquests cartells van ser esbocinats o llençats a terra perquè la gent els trepitgés. L’únic lloc en què les seves cares es conserven i ningú no s’atreveix a fer-les malbé és als bitllets de 2.000 i 5.000 lliures sirianes, un bé escàs en una nació on el 90% de la població viu sota el llindar de la pobresa.
Desprendre’s de tots els emblemes oficials és un procés llarg després d’un canvi polític tan profund. Tot i això, el nou Govern sirià, integrat pels antics rebels de l’ Organització per a l’ Alliberament del Llevant (HTX, en les seves sigles en àrab), ha fet un pas més enllà per oferir una nova identitat nacional. En un espectacle amb drons i hologrames al palau presidencial –també construït per Baixar al-Assad–, el nou president, Ahmed al-Xaraa, va revelar el nou emblema de Síria: una àguila daurada amb 14 plomes, una per cada província i per cada any de guerra civil. A sobre hi descansen tres estrelles, que representen el poble. La seva nova disposició –ubicades sobre l’àguila i no pas dins d’un escut– pretén reflectir una relació renovada entre la ciutadania i les institucions.
L’àguila daurada substitueix l’antic falcó del règim Assad, amb 14 plomes, una per cada província de Síria
La supressió del tradicional escut, per la seva banda, marca un gir simbòlic: l’abandonament d’una identitat estatal associada amb el militarisme del règim anterior.
Segons l’agència estatal de notícies SANA, l’àguila va tenir un paper destacat durant la conquesta de la Gran Síria per part de Khàlid ibn al- Walid, company del profeta Mahoma, al segle VII. L’agència va afegir que el símbol reflecteix “el que els pares fundadors havien imaginat el 1945”, tot i que amb un disseny més net i modernitzat pel dissenyador sirià Khàlid al-Assali. Un ocell rapinyaire que en substitueix un altre, el falcó de Quraix, un emblema comú dels nacionalismes àrabs, que estenia les ales a l’antiga bandera de la república.
L’esdeveniment, a què va assistir la nova i islamitzada cúpula política, va fer un repàs a la història siriana i els seus principals monuments, com la ciutadella d’ Alep o el nucli antic de Damasc. Però també hi va haver espai per a l’èpica de la revolució, iniciada durant les primaveres àrabs el 2011 i que va derivar en un gran conflicte que va arrasar completament el país. Una altra cara, el de Hamza al-Khatib, detingut per les forces del règim quan només tenia 13 anys a la ciutat meridional de Daraa, va ser dibuixat amb petits llums sobre el cel de la capital. El retorn del seu cos, torturat i mutilat, és considerada l’espurna que va iniciar la revolució.
En un discurs durant la cerimònia, Xaraa va afirmar que la nova identitat del país reflecteix una “ Síria que no accepta la divisió ni la partició, una Síria unificada, on la diversitat cultural i ètnica és un factor d’enriquiment, no pas de divisió ni de conflicte”. Segons ell, la celebració “encarna la identitat de Síria i del seu poble en aquesta nova etapa històrica, una identitat que extreu les seves característiques d’aquest ocell de presa, del qual adquirim la seva força de determinació, rapidesa, mestria i innovació”.
El nou emblema nacional, juntament amb altres símbols, serà adoptat gradualment en documents oficials, com el carnet d’identitat nacional, passaports sirians i institucions governamentals. El líder sirià va declarar “una ruptura amb el règim d’opressió i tirania i l’inici d’una nova identitat per a un país orgullós i una vida digna que els espera als sirians”. Des que va prendre el poder al gener, Xaraa ha volgut reinserir Síria al món àrab i tancar el llarg parèntesi d’aïllament occidental. Durant aquests mesos ha anat a Riad, Ankara, Abu Dhabi i París, amb una agenda centrada a reconstruir relacions i deixar enrere l’era Assad. Al maig, durant una gira pel golf, es va reunir a Riad amb Donald Trump. Va ser la primera trobada d’alt nivell entre Síria i els Estats Units en dècades, i un gest clar que Washington està disposat a parlar amb les noves autoritats a Damasc. Aquest dilluns Trump va firmar una ordre executiva que posa fi al sistema de sancions imposades sobre figures i entitats lligades al règim anterior. Oficialment, responia a violacions de drets humans durant la guerra, però en els fets, marca el final d’una etapa.
