Nadia Murad ( Kocho, Iraq, 1993) ha perdut el compte de les vegades que ha verbalitzat la seva història davant institucions, líders mundials i periodistes. L’activista iraquiana i premi Nobel de la Pau el 2018 és molt més que un relat, i ho reivindica. És la veu d’una sobrevivent de genocidi i de violència sexual de l’ Estat Islàmic i que ha tornat a alçar-la perquè “n’hi ha milions que ja no poden”, perquè van ser assassinades o continuen desaparegudes.
En moltes parts del món, les dones que han patit violència sexual continuen sent silenciades pel pes de l’estigma i la vergonya. “Moltes encara no poden compartir les seves històries perquè la societat les culpa”, expressa Murad. La defensora dels drets humans anima a canviar “aquestes normes”: “Moltes dones volen fins i tot testificar en un tribunal, però hi ha riscos i conseqüències, especialment en països on el conflicte encara continua”, adverteix.
Murad pertany al poble yazidita, una minoria religiosa d’origen kurd assentada a Sinjar, al nord de l’ Iraq. El 2014, la jove somiava d’obrir el seu propi centre d’estètica perquè les dones de la seva comunitat tinguessin reductes de socialització. Estava a punt d’acabar l’institut, però sabia que la seva formació s’acabaria allà: va ser l’única d’onze germans que va tenir accés a l’educació. Al seu entorn, no coneixia cap dona que hagués anat a la universitat. Els seus referents eren les dones del poble, que es dedicaven a l’agricultura durant el dia i prolongaven la jornada cuidant-se de les famílies des de casa.
Els seus somnis es van veure truncats aquell estiu, quan l’ Estat Islàmic va cometre un genocidi –encara no reconegut pel Govern espanyol– contra les localitats yazidites amb l’objectiu de dur a terme una neteja ètnica. La seva mare i sis dels seus germans van ser assassinats.
Ella, amb les seves germanes i nebodes, va ser segrestada i venuda com a esclava sexual. Tan sols tenia 21 anys. Com ella, unes 6.700 dones i nenes yazidites van ser utilitzades com a armes de guerra. Més de la meitat van ser rescatades o van aconseguir escapar-ne, com la Nadia, però encara avui 2.700 dones aproximadament continuen captives o desaparegudes.
La seva mare i sis dels seus germans van ser assassinats en el genocidi comès contra Sinjar
“La meva mare era massa gran per ser esclava sexual i la van assassinar. Alguns dels nostres agressors eren veïns que es van unir a l’ISIS, però també hi havia europeus que hi van anar per unir-se al genocidi”, diu l’activista en un acte recent amb mitjans, a Madrid, abans del cicle de conferències Dones Contra la Impunitat, organitzat per La Casa Encendida i l’ Associació de Dones de Guatemala.
Molts militants es van unir a l’ Estat Islàmic atrets per la possibilitat d’explotar sexualment el cos d’aquestes dones. “Al principi, no volien que quedessin embarassades i els donaven pastilles anticonceptives. Si una dona es quedava embarassada, ja no podien vendre-la”. Quan van començar a perdre terreny a l’ Iraq i Síria, la seva estratègia va canviar: “Van començar a embarassar les dones, convençuts que així el seu llegat sobreviuria. Aquesta violència va deixar una marca permanent en totes elles”.
El Nobel va crear fa uns anys el Codi Murad, una guia accessible per ajudar a millorar les investigacions de casos de violència sexual en conflictes bèl·lics i, al seu torn, per garantir la protecció de les supervivents i les seves necessitats.
“Fins i tot després d’haver aconseguit escapar-ne, vaig haver de carregar amb l’estigma. Però vaig sentir que tenia la responsabilitat d’ explicar el que em va passar. Volia parlar per totes les nenes violades, pels nens portats a camps d’adoctrinament, per les mares que no van poder acomiadar-se dels seus fills i per tots els innocents assassinats [més de 5.000]”, diu una de les dones més amenaçades per l’organització terrorista.
Mentrestant, només 11 membres de l’ Estat Islàmic han estat jutjats pels seus crims. L’activista expressa la necessitat que els responsables “retin comptes” i, alhora, fa una crida als líders mundials perquè protegeixin les “comunitats vulnerables, especialment dones i nens”.
La iraquiana va ser venuda com a esclava sexual per ser yazidita; avui és activista i té la seva pròpia fundació
Tot i això, sobre si la justícia internacional està preparada per investigar casos com els de la seva comunitat, Murad assegura que “ara mateix no hi ha voluntat política”. “Els devem molt, a les dones, perquè els hem fallat en tot. La comunitat internacional va veure senyals clars que la violació s’estava utilitzant com a arma de guerra, però no va fer res”.
Des de la seva pròpia fundació, Nadia’s Initiative, treballa en la reconstrucció de comunitats, la defensa de les supervivents i, especialment, en el desenvolupament de Sinjar, per atendre les necessitats dels yazidites que han tornat. També lamenta el que està passant a l’ Orient Mitjà o a Ucraïna i assenyala que ni Gaza ni Líbia ni el Sudan són “massa lluny” perquè el que passa allà també té un “impacte” en les nostres vides.
