Les dificultats creixents d’accés a l’habitatge tenen nom propi. Són les grans ciutats que concentren el gran creixement de població dels últims anys on s’acumulen els problemes d’escassetat d’oferta i preus elevats.
Aquesta tensió residencial ha fet que la ciutat de Barcelona sigui l’única capital de província a Catalunya que ja ha superat el cost del metre quadrat de la pitjor època de la bombolla immobiliària, amb un preu mitjà de 4.400 euros el primer trimestre de l’any, màxim històric. Es tracta d’un 2% més que el 2007, tal com indiquen les dades analitzades per Albert Martínez Lacambra, director general del Centre Tecnològic del Notariat, i presentades fa tot just uns dies en una jornada sobre la situació del mercat de l’habitatge organitzat pel Col·legi Notarial de Catalunya.
La ciutat és l’única capital de província de Catalunya que supera el cost de l’època de la bombolla immobiliària
A Girona, en canvi, els pisos, mesurats pel preu mitjà del metre quadrat, són encara un 20% més barats que en el punt àlgid de la bombolla. El mateix passa a les ciutats de Tarragona (-37%) i de Lleida (-36%).
Però no cal allunyar-se tant de la capital catalana per veure com el mercat immobiliari pren un altre caire. A la mateixa província de Barcelona el preu encara se situa un 17% per sota de fa 18 anys. “Una de les solucions per millorar l’accés a l’habitatge es diu transport públic”, remarca José Alberto Marín, degà del Col·legi Notarial. La informació recopilada per aquesta institució per mitjà de la seva enorme base de dades indica com els preus baixen al voltant d’un 50% en municipis situats a uns 30 quilòmetres de distància de Barcelona.
Mataró (-46,9%), Granollers (-48,5%) o Terrassa (-56%) en serien exemples –vegeu el gràfic–. Ara bé, el temps de transport fins a la ciutat de Barcelona no hauria de superar els 45 minuts. Es tracta del màxim aconsellable per garantir que les persones que treballen a la ciutat puguin viure fora sense perdre qualitat de vida. “Passa en llocs com Londres o Berlín”, va assenyalar Martínez Lacambra.
El transport públic a Catalunya, tanmateix, té molt a millorar. Els continus talls de Rodalies en són indicatius quotidians i si es mira a aquests municipis propers amb habitatge més assequible, el temps de transport fins a la capital de Catalunya supera la recomanació. Només Mataró la compliria. Es dona la circumstància a més que localitats analitzades que són més lluny de Barcelona, com ara Vilafranca del Penedès, tenen un temps de transport públic semblant a ciutats més pròximes geogràficament.
Per això, els experts que van participar en les jornades van assenyalar l’impuls dels mitjans de transport públic com una de les mesures crucials per alleujar la crisi residencial i treure pressió sobre Barcelona. A la capital conflueixen l’increment de l’arribada de migrants que necessiten habitatge des del minut u, la pràctica paralització de la construcció per mesures com ara la reserva del 30% de pisos socials, la concentració d’activitat laboral i una xarxa de transport públic saturada i amb deficiències. Resultat: tothom intenta viure a Barcelona quan les limitacions d’espai són evidents.
En canvi, l’anàlisi dels notaris minimitza el paper que puguin tenir els ciutadans de fora de la UE sobre el mercat immobiliari i la pujada de preus, un fenomen que s’ha convertit en arma política i objectiu d’algunes de les últimes mesures del Govern –pujada d’impostos–. Segons la seva informació, els estrangers no residents a la ciutat van ser responsables del 7,33% de la compra d’habitatge entre el gener i el març d’aquest any, lleument per sota de la mitjana espanyola, del 8%. La participació més alta de compradors no europeus a Barcelona va ser l’any 2015, amb un 9,55% de les operacions. Més oferta, diversificació geogràfica, transport, fiscalitat i més inversió pública en habitatge social, sobretot de lloguer, són les mesures urgents que tots els participants en les jornades van assenyalar.
Des dels col·legis professionals implicats en temes d’habitatge ( Notariat, Advocacia de Barcelona, Administradors de Finques, Procuradors i Agents de la Propietat) van assenyalar a més un problema creixent que està afectant el mercat. Es tracta de la “inseguretat jurídica” que, a parer seu, està provocant la nova regulació que impulsen el Govern central i la Generalitat de Catalunya. “Veiem un augment de la inseguretat jurídica amb el desenvolupament de polítiques que generen dubtes importants; demanem precisió”, subratlla José Alberto Marín.
Un dels punts a què es refereix, i que està generant un intens debat, és la definició de gran tenidor d’habitatge. Tal com va avançar La Vanguardia dissabte, els departaments d’ Economia i de Territori i Habitatge de la Generalitat utilitzen criteris diferents a l’hora de considerar gran tenidor un propietari a efectes fiscals i de política d’habitatge. “Ha provocat alarma, sobretot entre els inversors; alguns diuen que se’n van de Catalunya”, van assenyalar durant les jornades. Els col·legis professionals confien, però, a treballar amb l’ Administració per resoldre les qüestions tècniques de la nova regulació.
