Isabel Díaz Ayuso va estar impecable al congrés del PP, fins que li va arribar l’hora. S’havia mostrat unitària a pesar seu i callada encara que li costés, durant divendres i dissabte. Però al tercer dia va ressuscitar d’entre els vius. Al seu discurs, en la recta final del congrés, li va faltar ironia i li va sobrar sarcasme. I ella va estar poc enginyosa i massa desenraonada. No és seriós afirmar que “ Espanya és un lloc on s’ha normalitzat el crim en la vida normal”. Ni que aquest país és una dictadura, ni que les institucions estan corcades. Ignoro si s’havia pres alguna cosa que se li va posar malament o que era massa forta, però no toca que una dirigent política digui aquestes coses, perquè ni són veritat, ni ella realment las pensa.
A Sánchez li va dir “indi” pel suposat maquillatge que assegura que porta (curiosament la presidenta també el fa servir i ningú no la qualifica de fer l’indi) i fins i tot el va comparar amb Hugo Chávez i Nicolás Maduro: “Sánchez, si poguessis et posaries el xandall caribeny”. Posats a conceptuar-lo, el va qualificar de mentider i comunista” i per acabar amb el deliri hispà va deixar anar que, sempre que hi ha un narcoestat, apareix Zapatero i “algun dia sabrem per quins favors”. Això la situava a la ruta de la injúria, que no de la seda.
Ayuso va dir que Sánchez, si pogués, es posaria un xandall de dictadura caribenya
Això del xandall, encara que pretenia ser una metàfora, es va quedar en un acudit dolent. A Sánchez no se l’ha vist amb aquesta peça, ni quan surt a córrer. Alfonso Ussía deia que el xandall és lleig com tot el que és còmode i que, si no es posava fre a la grolleria, acabaríem veient un dia un Papa sortint al balcó de la basílica de Sant Pere amb un xandall blanc per resar l’àngelus. Tanmateix, l’argentí Bergoglio no va tenir la temptació ni quan fa deu anys va visitar Fidel Castro, que lluïa un xandall d’Adidas. I és que la referència del xandall caribeny era una al·lusió directa al desaparegut líder cubà.
Lee tambiénUn cop precís
Sense xandall, però amb vestit i vambes, Alberto Núñez Feijóo va pujar a l’escenari diumenge i va dir davant del micròfon que Ayuso havia pronunciat “un discurs memorable”. Tan memorable que mereixeria haver estat pronunciat en xandall.