Viatjo a Sardenya per participar a Dall’Altra Parte del Mare, un festival literari, que se celebra a l’Alguer. En una tarda lliure, assisteixo a dos actes. D’una banda, Gad Lerner presenta Gaza: odio e amore per Israele , un llibre que traspua la línia de tolerància pròpia de l’autor. Potser hi té alguna cosa a veure que, de jove, va entrevistar Primo Levi per a L’Espresso : llegir ara aquella entrevista del 1984 resulta impactant per la lucidesa premonitòria que destil·la. D’altra banda, Mattia Diletti presenta Divisi , un assaig on explora els conflictes socials a l’Amèrica del segle XXI.
Abans d’arribar, penso que el fet que cadascuna de les xerrades giri al voltant d’una paraula farcida d’horror ( Gaza en el primer cas, Trump en el segon) serà prou impactant per atreure un públic nombrós. I sí, centenars d’assistents omplim la plaça Sulis sota un sol abrusador. El problema és que cap dels assistents és menor de, posem, 55 anys. De nou, alguns ens preguntem on són els joves quan es parla seriosament de l’estat del món.
La meva perplexitat inclou tant els joves d’ara com la jove que vaig ser
¿Hiperconnectats a les pantalles i desconnectats de la realitat? Declarant-se “apolítics” a Bumble (una cosa semblant a definir-se com a carn de canó?). En alguna minoria capficada en lluites personals de caràcter identitari, racial o ecologista que haurien de formar part de la gran lluita de sempre (¡és l’economía, imbècil!, per exemple), és a dir, de la lluita de classes de la qual totes les altres depenen? No són ells els que més necessiten acumular saber, informació i eines de reflexió per entomar les amenaces que els sobrevenen?
Lee tambiénBevíem molt bé
La meva perplexitat inclou tant els joves d’ara com la jove que vaig ser: abans dels trenta era una analfabeta política d’una generació poc polititzada i ni tan sols tenia l’excusa de les joves generacions actuals, enfrontades a la precarietat econòmica i climàtica, a un imperi mediàtic que els desinforma i els confon i a la impotència que provoquen les atrocitats que ens regala l’escenari internacional.
Però que de jove m’hi assemblés no treu que em resulti dolorós veure com es desentenen de la possibilitat d’aprendre a identificar i analitzar les amenaces que enfosqueixen un futur que, encara que de vegades no ho sembli, és molt més d’ells que no pas nostre.