Mentre seguia la picabaralla habitual al Congrés sobre la corrupció que ara esquitxa dos ex alts càrrecs del PSOE, avorrit i cansat de tanta retòrica cínica, he acudit a dos autors que van conèixer i van escriure sobre la confrontació en una Espanya en la qual els murs es van convertir en trinxeres, Manuel Chaves Nogales i George Orwell.
El primer va ser un cronista republicà honest que va abandonar Madrid el 1936 quan el govern de la República es va traslladar a València. He rellegit el seu cèlebre pròleg al llibre A sangre y fuego, escrit a França el 1937, en el qual diu que el futur dictador “pot sortir indistintament d’un o un altre costat”. D’alguna manera, Chaves Nogales és el Camus hispànic, que no es casa amb ningú perquè la seva compassió i el seu humanisme estan de la banda de les persones que pateixen. Eren temps en què Machado deia que una de les dues Espanyes t’ha de glaçar el cor. Va ser un testimoni compromès amb la veritat i la decència moral. Recomano la lectura de la seva vasta obra tant temps silenciada perquè no entrava al cànon dels vencedors ni al dels vençuts.
La democràcia és fràgil i està en risc si els polítics eludeixen la seva responsabilitat
Sempre és un cert confort refugiar-se en George Orwell, un dels grans periodistes del segle passat, que va ser a Espanya durant la guerra i al seu Homenatge a Catalunya explica ja com diaris i partits fabricaven notícies falses per destruir els rivals dins del mateix bàndol republicà. La propaganda és inseparable de la política i del poder.
Lee tambiénLa corrupció sempre torna
A la seva obra més famosa, 1984, Orwell parla de com es reescrivia la història en temps real, tal com va experimentar a la guerra civil espanyola com a testimoni dels fets de maig del 1937 a Barcelona. Ja preveia la pugna per la construcció del relat recorrent a la història, dient que “qui controla el passat controla el futur i qui controla el present controla el passat”. El discurs o el relat és un instrument de poder perquè pot condicionar la consciència col·lectiva.
La democràcia és fràgil i sempre està en risc. La sessió d’ahir no la posa en perill encara que fos un fangar desagradable. El que la pot erosionar és retreure’s la corrupció sense responsabilitzar-se políticament de les accions corruptes admeses i que estan sent instruïdes als jutjats. Que cadascú compleixi amb el seu deure, que diria Horatio Nelson.