La llegenda diu que hi havia una vegada un mestre que feia llegir molts llibres als alumnes i quan n’acabaven un els demanava si els havia agradat o si el llençarien a la paperera. Després d’anys de dur a terme aquesta curiosa avaluació, va resultar que els llibres escrits per Roald Dahl no havien anat mai a parar a la paperera.
Sobre aquest autor va l’obra Gegant de Mark Rosenblatt, que es pot veure fins al 3 d’agost al teatre Romea de Barcelona. Josep Maria Pou es posa en la pell de l’excèntric Roald Dahl, en un paper fet a mida. La peça se centra en un dia de l’estiu del 1983, quan està corregint les proves del seu nou llibre, Les bruixes, i fa poc que ha escrit una ressenya a Literary Review en què s’esplaia contra Israel arran dels bombardejos a hospitals del Líban. Aquesta anècdota que fa saltar mil espurnes al món editorial sembla ben bé d’avui mateix. També vam tenir aquesta sensació d’actualitat la tardor passada amb Tots ocells de Wajdi Mouawad, dirigida per Oriol Broggi, en què ressonava el mateix conflicte, l’eterna història de dolor entre jueus i àrabs.
L'editora li retreu que fiqui al mateix sac tots els jueus com a bàrbars i Dahl exigeix a tots els jueus del món que cridin: “No en nom meu”.
A Gegant, Roald Dahl, acompanyat del seu editor britànic i la seva dona, rep la visita de l’editora americana. Tots dos editors són jueus, però mostren dues visions diferents. Ella li retreu que fiqui al mateix sac tots els jueus com a bàrbars i Dahl exigeix a tots els jueus del món que cridin: “No en nom meu”. A l’autor de llibres espaterrants com Charlie i la fàbrica de xocolata, El Gran Amic Gegant, Matilda ... se li demana que es disculpi per la ressenya; Dahl, sempre amb un to poc convencional i sarcàstic, s’hi ratifica: “No vull demanar cap disculpa”, tot i l’amenaça de retirar els seus llibres.
Lee tambiénEl guardià dels records
Al web The Roald Dahl Story Company s’hi recullen els seus llibres, materials didàctics, adaptacions al teatre i al cinema... L’apartat “Sobre Roald Dahl” ofereix tres paràgrafs que són una brevíssima pinzellada sobre la seva vida i obra, on s’esmenta com a curiositat que abans d’escriptor va ser espia i aviador a la Segona Guerra Mundial, i tres paràgrafs més sota el títol “L’antisemitisme de Roald Dahl”, en què els hereus del llegat literari s’estenen a demanar perdó en nom de l’autor que va morir el 1990. Sorprèn que es dediqui la mateixa extensió a un episodi de la seva vida que a la nota biogràfica i al comentari d’una obra prolífica amb tants personatges que han passat a la història de la literatura infantil.
Podem posar la mà al foc que Roald Dahl avui continuaria dient: “Un nen palestí no és mai igual que un nen israelià”.
