Llegeixo l’article que un professor de secundària escriu a El diari de l’educació, i em quedo atrapada al paràgraf on parla de la proliferació de nenes amb mocador al cap. No em sorprèn. Fa poc temps vaig fer un club de lectura amb dones d’un barri de Barcelona, totes amb vel; no obstant, vint-i-cinc anys enrere, quan m’implicava en activitats semblants, no hi havia ni una sola dona que es cobrís el cap. Què ha passat en aquest lapse?
Les raons del canvi deuen ser diverses, però a mi me n’interessa especialment una. La que té a veure amb l’educació que transmetem, o no, als nostres centres.
Si ens remuntem en la història, Franco el 1939 va prohibir les aules mixtes per “raons d’índole moral i d’eficàcia pedagògica”. Ni més ni menys! Així, les nenes i els nens anaven a centres separats i tenien currículums diferents. Les nenes mereixien educació sempre que no es deixés de banda allò que havia de ser el seu destí: cuidadores de la llar i la família, per la qual cosa havien d’aprendre, per exemple, economia domèstica i costura. En la línia més pura del que preconitzava el feixisme.
Amb la mort del dictador i, sobretot, amb l’arribada de la democràcia, es considera que nenes i nens han de compartir espai i s’inicia l’escola mixta, encara que el currículum que preval és el d’ells. Continua imposant-se, doncs, una mirada exclusivament masculina i un registre de la història incomplet. Em remeto a l’obra divertidíssima de Jacky Fleming, El problema de las mujeres, que comença dient: “Antigament no existien les dones, per això no ens les trobem a les classes d’història de l’escola”. Doncs això, llibres plens d’homes i dels fets que propiciaven ells mateixos. En canvi, les dones i la seva sapiència, desaparegudes.
Ja ben entrada la democràcia, comença a aparèixer a la legislació (li estalvio la llista de lleis d’Educació massa prolífica, perquè van canviant a mesura que canvien els governs) l’expressió “igualtat entre els sexes” i més endavant la paraula coeducació . Per fi, qui legisla ho veu clar: si volem una societat on es respecti la igualtat entre homes i dones, com exigeix la nostra Constitució, necessitem educar en igualtat.
La nostra escola ha d’ensenyar que l’ús del vel és discriminatori per a les dones
El primer dels canvis que requereix la coeducació és abolir els estereotips de gènere: que a una nena la fa xalar jugar a futbol, fantàstic; que un nen és tendre i gens agressiu, també meravellós. Hem de superar, abolir o desestructurar els estereotips de gènere perquè són una presó cultural per a homes i dones. Però per a les dones encara és més important prescindir-ne, ja que el gènere no és neutre i serveix per subordinar-les als homes. Si no sap a què em refereixo, pot, per exemple, mirar qualsevol pàgina de pornografia i entendrà de què parlo. O pot comprovar a les estadístiques quantes dones treballen a temps parcial per tenir cura de la seva família i quants homes ho fan. De passada, pot comprovar quina és la pensió mitjana de jubilació per a les dones i quina per als homes.
La coeducació, però –malgrat la Constitució i les lleis–, no ha estat mai una realitat als nostres centres, exceptuant casos meritoris però aïllats. I, des de fa un temps, el concepte “educació per la diversitat” ha substituït el d’“educació per la igualtat”. L’educació per la diversitat és la que reconeix, respecta i valora les múltiples diferències humanes. És una gran riquesa, però no és un objectiu pedagògic: ja existeix! Només cal ensenyar a apreciar-la i a respectar-la, sempre, és clar, que aquesta diversitat no conculqui els drets humans ni la nostra Constitució.
Lee tambiénDefensar els neurodrets
Posar vels a les nenes no es pot considerar ni una qüestió cultural a respectar ni un dret fonamental dins de la llibertat religiosa, ja que per sobre de tot això hi ha la igualtat entre els dos sexes. I això és el que ha d’ensenyar la nostra escola. Així, quan la noia de l’article esmentat respon que porta el vel perquè “la meva bellesa no és per a tothom”, la coeducació exigiria saber si el seu germà també s’ha de cobrir. Si la resposta és no, cal explicar-li que el vel és discriminatori per a les dones.
Prohibir no crec que sigui la solució. Educar en igualtat, és a dir, coeducar, segur que dona millors resultats. Implantem-ho d’una vegada a tots els centres educatius.