En un article de juny de la revista Nature, es descrivia com un home amb un problema greu de parla causat per una malaltia neurodegenerativa havia recuperat, gràcies a uns elèctrodes implantats a certa regió del cervell, la capacitat de parlar. A més, amb la seva pròpia veu, perquè la veu sintètica de l’experiment va ser entrenada amb enregistraments del pacient anteriors a l’aparició de la discapacitat.
Meravellós i, alhora, inquietant, perquè això planteja la possibilitat que el nostre cervell, òrgan que genera tota la nostra activitat cognitiva, sigui manipulat.
Rafael Yuste, neurobiòleg espanyol, impulsor del projecte Brain i autor d’un llibre molt interessant, El cerebro, el teatro del mundo, va exposar en una conferència en línia fa uns mesos al Col·legi de l’Advocacia de Barcelona el següent cas. Ens va explicar des de la Universitat de Colúmbia com havia aconseguit manipular la percepció visual d’un ratolí activant conjunts neuronals específics. En altres paraules, va introduir un dispositiu al cervell del rosegador i va aconseguir crear-li imatges falses, una cosa semblant a les al·lucinacions, que van canviar el seu comportament.
En paraules de Yuste, l’animal es va convertir en un titella en mans dels investigadors. També en paraules seves, va sentir una gran alegria i, simultàniament, temor pel que podia representar aquest avenç usat de manera fraudulenta. Va tenir, com diu ell mateix, el seu “moment Oppenheimer”, el terror clarivident del líder que va aconseguir desenvolupar una arma nuclear al projecte Manhattan.
Mitjançant dispositius externs també es pot registrar i modificar l’activitat cerebral
I, tanmateix, no cal introduir un element estrany al cervell; mitjançant dispositius externs –cascos, diademes, ulleres, polseres– també es pot registrar i modificar l’activitat cerebral.
Tot això pot atemptar contra la nostra identitat personal, la nostra llibertat cognitiva, la nostra privadesa mental… ¿S’imagina un home portador d’un elèctrode per a l’estimulació cerebral profunda contra el seu parkinson, que es nega a declarar en un judici perquè no està segur que el seu testimoni sigui realment seu?
Lee tambiénResistència a la frustració
És cert que la introducció de biaixos ideològics s’ha perpetrat sempre: el programa de ràdio de la senyora Francis, el capellà del poble o la Inquisició, entre molts d’altres. Per què creieu si no que, sense l’ajuda de les xarxes socials, moltes persones es van convèncer que les bruixes existien i van decidir executar-les? Però no és menys cert que ara els mecanismes són més subtils; per això necessitem una llei que defensi els nostres neurodrets.