L’última sessió del Congrés, més enllà de qualsevol altra consideració, va ser un exercici de deshumanització de la política i, alhora, de corrosió de la vida parlamentària. No hi ha rivals, sinó enemics; no hi ha arguments, sinó insults. La intimitat ha deixat de ser un espai a preservar per convertir-se en una arena on ser devorat. Del que es tracta és d’exposar qualsevol misèria personal de l’adversari, que ni tan sols cal que sigui certa. L’empatia ha saltat pels aires i el respecte ha estat escombrat sota les catifes de la Cambra.
La deshumanització de la política és un dels grans errors dels parlamentaris, que no entenen que estan causant un mal irreparable a les institucions. Les tàctiques que pretenen minar la intimitat personal i familiar de les persones, a força d’atacar els individus per dinamitar el seu projecte polític, resulten una amenaça per a la democràcia. Tots els éssers humans tenen el dret a ser tractats amb respecte, consideració i decòrum, independentment de les seves diferències. Però això sembla que no val en la vida parlamentària. Desposseir les persones de la seva humanitat i reduir-les a estereotips és tornar a temps que crèiem desterrats. No es tracta de demonitzar l’adversari, sinó de rebatre’l amb arguments.
La sessió del Congrés va ser una mostra del grau de corrosió de la democràcia
Un dels moments més descoratjadors del debat de dimecres va ser l’al·lusió personal que Feijóo va fer-li al president del Govern: “Però amb qui està vivint? De quins prostíbuls ha viscut, vostè?” Sánchez va replicar amb igual intemperància: “Aquí l’únic que ha tingut una relació estreta amb un delinqüent condemnat és vostè”.
Lee tambiénEl superglue de Pedro Sánchez
Una sessió per donar explicacions sobre la corrupció es va convertir en una baralla en el fang, que va aportar pocs arguments i solucions per garantir l’honestedat dels polítics. Certament, ni la corrupció, ni la deshumanització política són fenòmens exclusius d’aquest país. Però la veritat és que el deteriorament de la credibilitat dels polítics debilita la democràcia i afavoreix el populisme. I, o es posa límit a aquesta cursa cap enlloc o, al final, tornarem al passat.