Encara que la gran majoria de pares coincideixen que tenir un fill és una de les millors sensacions que es poden experimentar, criar-lo és una experiència plena d'emocions intenses i decisions que poden acabar tenint una importància suprema en la seva vida futura. Això provoca que, per a moltes famílies, sobretot aquelles que viuen la seva primera experiència com pares, sorgeixin milions de dubtes sobre si estan prenent les decisions adequades en l'educació i el benestar dels seus fills.
Per això, en un context en el qual s'ajunta aquella ànsia d'informació amb les xarxes socials, on abunden manuals, guies i opinions de tota mena sobre com criar els nostres fills, moltes d'elles errònies, és fàcil caure en l'esgotament per excés d'informació. A més, no sempre resulta beneficiós intentar seguir totes les recomanacions al peu de la lletra: cada nen té les seves particularitats, i el que funciona en un cas pot no ser aplicable en un altre.
Precisament sobre això insisteix el pediatre Carlos González, conegut per transmetre la seva proximitat a través de la pantalla i per compartir consells sobre criança en xarxes socials. En una entrevista per a La Vanguardia, González defensa una visió més relaxada i assenyada davant la criança, qüestionant la pressió social i mediàtica que sovint empeny els pares a buscar una fórmula perfecta que, en realitat, no existeix.
Lee tambiénCarlos González, pediatra: “Hay padres que pasan muchísimo tiempo leyendo lo que se dice en internet, y quizá aprovecharían mejor ese tiempo simplemente mirando a su hijo”
Hi ha pares que arriben a obsessionar-se i forçar el nen perquè mengi exactament aquella quantitat, la qual cosa és un patiment per a tota la família
En aquest sentit, González assegura que un dels aspectes amb què normalment solen obsessionar-se els pares és amb la quantitat de menjar que han d'ingerir els seus fills, especialment a edats molt primerenques. Per a ell, obsessionar-se que han de menjar una quantitat específica d'aliment o adormir un nombre exacte d'hores no té cap sentit, doncs a més que no té base científica, provoca una ansietat que no és per a gens recomanable:
“Un nen ha de menjar el que tingui gana, però molta gent prefereix que li diguin que ha de menjar 83 grams de pollastre. Quan un metge diu una xifra exacta, la gent creu que és obligatori. I si no són 65, sinó 60, ja està malament. Si no és pit, sinó cuixa, ja està malament, i això és contraproduent perquè hi ha pares que arriben a obsessionar-se i a forçar al nen perquè mengi exactament aquella quantitat, la qual cosa és un patiment per a tota la família”, explica.
González assegura que els nens han de menjar el que tinguin gana, no cap quantitat concreta
El pediatre assegura que això és una cosa que pot aplicar-se a molts altres àmbits, ja que per no equivocar-se o intentar fer-ho el millor possible, molts pares busquen respostes per a tot: les migdiades que ha de dormir el nen, de quina durada han de ser… i la realitat és que no existeix una xifra màgica.
Per això, González anima els pares a tornar a posar els peus a la terra i no tractar de buscar veritats universals per a tot, sinó simplement adaptar-se als ritmes i necessitats dels seus fills i, a partir d'allà, anar aprenent cada dia amb errors i encerts sobre la millor manera de donar-los una bona educació.
