Quina calor!... He sentit a les notícies que avui potser arribarem a 39 graus... Però diuen que dilluns refrescarà... I aquí s’acaba la conversa. L’elefant a l’habitació no s’esmenta. Del canvi climàtic no se’n parla.
Tampoc no parlem de Gaza. Jo mateixa m’obligo a informar-me, però de vegades apago el televisor perquè, altrament, sé que tindré malsons, que no ajuden ningú a res. Ajuden les manifestacions, els tuits, les donacions a l’ UNRWA, els manifestos...? Francament no ho sé.
I els feminicidis? També en això tinc una sensació creixent d’impotència. Les notícies són espantoses: un home assassina la seva dona i el fill de dos anys, troben en una galleda d’escombraries al domicili del seu nòvio el cadàver d’una dona en avançat estat de descomposició... Tan espantoses, que ens ultrapassen i ens paralitzen. No fem, ni amb prou feines diem, res.
L’Administració Trump està reclutant per al Departament d’Energia científics escèptics sobre el canvi climàtic
Segons una enquesta de Reuters, el 39% de la ciutadania evita deliberadament informar-se, almenys sobre certs assumptes. I el percentatge no deixa de créixer: el 2017 era el 29 %. Els
motius? Cansament, desànim, por de discussions espinoses. Jo, per exemple, defujo el tema Gaza amb les meves amistats jueves.
Pel que fa a les onades de calor, sabem perfectament que “l’única manera d’evitar que es tornin encara més mortals és deixar de cremar combustibles fòssils” (diu l’experta Friederike Otto a La Vanguardia (9/VII/25), però això evitem debatre-ho fins i tot en el nostre fur intern: no volem afrontar el canvi radical que implicaria en el nostre mode de vida.
Lee tambiénCongelar òvuls
L’ Administració Trump està reclutant per al Departament d’Energia científics (que li costa Déu i ajuda trobar) escèptics sobre el canvi climàtic. Ha retallat dràsticament els fons per a la recerca en aquesta matèria, i ha eliminat de tots els seus webs qualsevol referència al tema. Que bé se li dona a l’extrema dreta identificar els instints més irresponsables i egoistes de la ciutadania i desculpabilitzar-los a canvi dels vots. Podeu continuar utilitzant gasolina, no reciclar, anar-vos-en de canyes, expulsar immigrants a puntades de peu... sense preocupar-vos de la calor, del planeta, del contagi, dels drets humans.
Al final, per més que sapiguem que l’important és una altra cosa, acabem posant tota la nostra passió (com, ai, els nostres representants polítics) en coses com les saunes del sogre del president. És més entretingut, i en això sí que podem fer alguna cosa, encara que només sigui una papereta entre 37.466.432. Jo crec que ho lamentarem.