Quan el cas Koldo es va convertir en el cas Cerdán, Gabriel Rufián va instar els companys de la majoria d’investidura a aprofitar el que quedés de legislatura. Ningú no sap quant és, però tots tenen la certesa que, en els dos anys des de les eleccions, els pactes amb el PSOE s’espremen de cara a la galeria i difícilment es materialitzen. Pedro Sánchez guanya temps pagant a terminis, no per avançat, com exigia Carles Puigdemont pels 7 vots de Junts.
Abans de comparèixer dimecres al Congrés, la cúpula de Junts va recomanar a Sánchez que ressitués les relacions. La conclusió va ser que el president es va quedar “molt lluny” del que esperaven. Enfangats al Congrés, Sánchez sí que va tenir una especial deferència amb Míriam Nogueras: va agrair els vots de Junts, va admetre que el seu suport no és “un xec en blanc”, que a Catalunya encara hi ha un “conflicte polític” i que la llei d’Amnistia “no és el final de res”. Tanta consideració amb Junts va portar Rufián a reclamar a Sánchez que “deixi de cuidar la dreta catalana” i miri més a l’esquerra.
Pedro Sánchez, dimecres alCongrés
Sánchez està obligat a cuidar els socis i és urgent escenificar avenços en finançament amb ERC, l’oficialitat del català a la UE amb Junts i traspassos pendents per a Euskadi amb el PNB. Traspassar les pensions no contributives a una comunitat de règim foral depèn d’una negociació bilateral, però dibuixar un nou sistema de finançament per a Catalunya desperta fantasmes fins i tot en les comunitats governades pel PSOE.
La ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, fa equilibris com a candidata a la Junta d’Andalusia i juga amb les paraules. Defuig el terme “concert econòmic” per a Catalunya, minimitza la singularitat i desplega el discurs de “federalitzar” l’ Estat. Qui vulgui més competències, les tindrà i els que no vulguin “ continuaran a remolc”, va afirmar ahir des de Sevilla. Tot i això, el problema no és només l’oposició demonitzadora del PP, és que comunitats del PSOE, com ara la disciplinada Astúries, ja han avisat contra suposats privilegis per a Catalunya. Un “saqueig”, diu Emi-
liano García-Page a Castella-la Manxa.
Qui pot ser president?
La reunió de la comissió bilateral Estat-Generalitat de dilluns formalitzarà amb retard el model de finançament firmat per PSOE i ERC per a la investidura de Sánchez. Els republicans van reclamar que no només ratifiqui el model singular. S’explicitarà el respecte a l’ordinalitat i la redimensió de l’ Agència Tributària de Catalunya. ERC admet que la concreció de la fórmula de càlcul de l’aportació de Catalunya a la solidaritat encara és lluny, però accepten guanyar temps avançant en la cessió de la recaptació de l’IRPF. L’obsessió d’ERC és deixar de dependre del sistema de bestretes i tenir recursos de tresoreria sense esperar Hisenda.
ERC accepta avançar en la carcassa legal, sense garanties que estigui a punt per al 2026
El com és l’escull. La comissió bilateral deixa ERC fora de la foto, però recupera el focus amb una proposició de llei firmada amb el PSOE per a la cessió de la recaptació d’uns 24.000 milions de la renda. “L’acord va ser entre partits”, destaquen els republicans. Una modificació de la llei de finançament de les comunitats que requereix majoria absoluta al Congrés i la del règim de cessió de tributs de l’ Estat a Catalunya. El PSOE va firmar amb Junts una proposició de llei per delegar a Catalunya les competències en immigració, des de març als llimbs sense majoria parlamentària per aprovar-la. És habitual.
El projecte de llei de famílies suma 54 ampliacions de termini d’esmenes sense trobar qui la voti. A ERC creuen que la reforma de la Lofca no tindria oposició si es limita a la recaptació, però hauria de superar tots els tràmits parlamentaris en temps rècord.
Hi ha discrepàncies per resoldre amb intervenció directa d’Oriol Junqueras en la negociació. Hisenda té al cap el consorci tributari de l’Estatut, però ERC no vol tuteles sobre l’ Agència Tributària de Catalunya. “Col·laboració, sí; supervisió, no”, afirmen a ERC, conscients que ni els recursos ni el know-how (saber fer) són encara al seu abast. El calendari i la debilitat d’un Govern acorralat pels jutges no hi ajuda i l’oposició, també al PSOE, ja s’ha posat en marxa. Junts guarda silenci, esperant cobrar els seus pactes.
